Llisquen les paraules

Llisquen les paraules
com la pluja contra el vidre,
com els dits sobre el teclat,
com la llum damunt del mar,
com el vent sobre les fulles,
com el fum damunt del foc...

Llisquen i són vers
per composar les rimes.
Llisquen, ja són veu
les lletres que aquí veus
quan les pronuncies.
Llisquen les paraules pel cervell
quan sonen els poemes.

Ha nevat

Ha nevat ja vora mar,
les vinyes s'emblanquinen
i les branques de pins i alzines
s'arquejen sota el blanc.

Volves fredes des del cel,
imatge gélida, és hivern.

Entrarem de nou a classe

Recollim els papers brillants
i les boles de Nadal
mentre ens gela gener els camps
des del vespre fins l'albada.

Entrarem de nou a classe
per entelar-hi els vidres
i dibuixar amb el dit la fada
que ens digui mots en vers.

Patirem grip i mocs i febre
que ens tancaran tres dies a casa
i dormirem com angelets
bressolats pels núvols del cel.

Estrenarem els paraigües
que ens han deixat els Reis,
arrossegarem pel fang
la més bella bufanda nova
i oblidarem les nadaletes
fins que arribem al curs vinent.

La llum farà créixer els dies,
la nit em farà créixer a mi
i de seguida serem al febrer
per disfressar-nos de pop o de bomber
i anar buscant a la natura
el primer senyal de l'esperat bon temps...

Tornem

Tornem a entrar en aquell temps
que posa nom a tots els dies,
que omple les hores d'un brogit intens
i ens deriva a ser mercenaris del no res.

I ens rep amb pluja i fred,
amb un raig de llum encara
que ens transporta pel record
i ens fa circular amb els mots
pels relats d'una pàgina passada.

I ens embala estil coet
cap a una altra etapa que ens puntuarà
amb xifres generoses els exàmens vitals
del solemne tribunal vacacional.



(Aquest poema tampoc és per nens)

Tenim un any pel davant

Tenim un any pel davant
amb festes d'aniversari,
dies vermells al calendari
i hores fosques per dormir.

Tenim un any pel davant
amb tristors als noticiaris,
calor per suar o fred polar,
i alguna ventada per volar.

Tenim un any pel davant,
cal no omplirlo d'inutilitats,
sols d'art, de temps, de raigs,
de mots, de flors, d'enyors,
de projectes i pantalles de colors...

Al gat

Li pentina al gat el pèl
la brisa suau o el vent,
s'arronsa si té fred
per harmonitzar amb el hivern.

Defuig pacient
les pluges i les nevades,
s'amaga a les cantonades
quan cau aigua del cel.

Espera el sol més lluent
per presumir de cabellera,
que brillarà, com si es tractés de la foguera,
il·luminant de nit la foscor extrema.

Diumenge i colors

Matí clar de llum esmorteïda,
matí blau que acomiada la tardor,
sento ara la teva crida.



Ja ens reclourem amb la foscor.
Anem ara a comprar el diari,
anem a prendre el sol
anem amb calma a prendre l'aire,
anem, per demostrar-li al calendari
que quan pinta cada set dies una festa
és amb el vermell massa precari.