T'acomiadem, gener

T'acomiadem, gener
fins que tornis l'any que ve.

Netejant la safata dels torrons,
guixant a una agenda encara blanca,
remenant a les segones rebaixes,
fruint d'unes tardes que s'allarguen
i patint les destrosses del cicló.

Tenim esgotades les piles de les joguines,
els llibres d'instruccions encara per llegir,
les poncelles amb ganes de florir,
els atmetllers despertant de la letàrgia,
les ponsèties músties, amb el vermell tot trist,
els calçots més sans buscant sarments en flama,
i els espàrrecs bladers amb ganes de sortir.

T'acomiadem, gener,
amb els paraigües oberts,
la pluja contra els vidres
i un guant de màgia a cada mà.


T'acomiadem, gener,
fins que tornis l'any que ve.

Santa Bàrbara

Santa Bàrbara la beneeix,

Santa Bàrbara l'amaga,

que no pot sortir a la llum

tanta mortífera arma.

*

Si defensar-se és l'excusa,

jo els ataco amb paraules,

que els assassins no només són els que maten,

són també els que teixexen les xarxes.


*

Hi ha massa camps amb mines antipersones,
hi ha massa criatures sense mans, braços o cames

a Laos, a Cambodja, a Mozambic o a Colòmbia

i a d'altres països, molts països del nostre Planeta.

Hi ha massa fàbriques d'armes.

Algunes, per Santa Bàrbara apadrinades.



*

Fent de pagès

A un camp erm
sembra rancúnia,
menyspreu i supèrbia.
Recolliràs guerra,
odi, mort i misèria.


A un camp erm
sembra tendresa
després de llaurar la terra
i adobar-la amb cultura i saber,
dubtes, art, preguntes,
llibres, mapes, astrolabis i seny.
Recolliras reflexió, expectatives,
comprensió, fluïts pensaments,
pau, concòrdia i vies d'enteniment.

Pau

És fràgil el mot,
dúctil el concepte.
Ha de dominar el món:
és el gran repte.

S'enfila pels núvols
i dibuixa coloms
amb branques d'oliveres
entre plomes al vol.

Equil·libri de forces,
balanceig i raons.
Raons solemnes
o raonables qüestions?

Pau a la Terra
sota la llum del Sol.
I dia a dia, gaudir de l'estrena
del més fràgil mot.


Tot preparant el Dia Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP), el 30 de gener

Lluna nova

Nit fosca,
lluna nova,
freda és cada hora.

Cru hivern,
fred polar,
remor de vent.

I a l'alba,
boires baixes sobre el mar
i llum al cel.

A la cerca

Se'ns acaba un mes d'inici,
el que ens aboca ja al futur,
el que ens embala a la cerca
al cel de la primera oreneta,
d'un esclat imminent de la primavera.

Del desgel sota la llum hivernal sobre la terra,
de les nits que t'esclafen al llit,
dels migdies que t'estarrufen al sol,
de projectes florals al jardí,
de bunyols ensucrats, dolços de vent,
de nevades despistades als cims,
de matinades blanques,
de vespres amb cels filagarsats,
de la farigola amb flaires blaves,
d'herba tendra que comença a reeixir,
de boscos que espavilen,
de demàs cada dia més il·luminats,
de sortir del cinema al xàfec inesperat...

I ens regalarà el calendari un canvi,
entrarem a fruir del febrer
de les disfresses i dels primers espàrrecs als marges,
de la feina continuada, densa, concentrada i sagaç,
distanciada de les vacances
-les passades ho són molt
i les futures encara lluny-,
de les carxofes arrebossades,
de les bufandes o els colls alts,
d'anar a la platja a mirar el mar,
de podar el roser, l'hibiscus i l'olivera,
d'esperar que esclati l'estrelitzia,
que procreï la merla
i que s'aixequi el sol a la mateixa hora que jo.

Rosa d'hivern

Rosa d'hivern,
florida fresca, nova i sana
que el bosc del fred resguarda.