Ens mirarà la lluna

Ens mirarà la lluna aquesta nit
veurà els somnis volant per l'aire,
veurà com dormim plaents al llit,
veurà que l'albada ens abraçarà amb sa flaire.


I escriurà al llibre d'or
que les llunes guarden al racó dels tresors
que hem somiat un món farcit
d'estels fugaços carregats de mots.

Mots per anomenar els raigs,
per anomenar onades,
per donar identitat a cada núvol,
a cada cop de vent,
i a cada llunyà i estrany udol.

Per referir-nos a un somriure,
o a aquell vol del falciot
que un dia vaig veure
sota el roig ataronjat del sol.

I escriurà la lluna
que l'albada ens ha robat la son.

Estrenem febrer

Estrenem febrer amb l'abric a mà,
l'hivern a tocar i el cacau als llavis.

Estrenem febrer ordenant molts desigs,
guardant records i arxivant propòsits.

Estrenem febrer esperant florides,
preparant vacances, visites a nous paisatges,
gestionant projectes, estrenant futurs
i buscant al cel els canvis de llums.

Estrenem febrer imaginant disfresses,
dissenyant fumerals a les teulades de les nostres llars
amb coloraines, bromes, boires i espurnes,
i fums irisats que expandeixen per la Terra els somnis.

T'acomiadem, gener

T'acomiadem, gener
fins que tornis l'any que ve.

Netejant la safata dels torrons,
guixant a una agenda encara blanca,
remenant a les segones rebaixes,
fruint d'unes tardes que s'allarguen
i patint les destrosses del cicló.

Tenim esgotades les piles de les joguines,
els llibres d'instruccions encara per llegir,
les poncelles amb ganes de florir,
els atmetllers despertant de la letàrgia,
les ponsèties músties, amb el vermell tot trist,
els calçots més sans buscant sarments en flama,
i els espàrrecs bladers amb ganes de sortir.

T'acomiadem, gener,
amb els paraigües oberts,
la pluja contra els vidres
i un guant de màgia a cada mà.


T'acomiadem, gener,
fins que tornis l'any que ve.

Santa Bàrbara

Santa Bàrbara la beneeix,

Santa Bàrbara l'amaga,

que no pot sortir a la llum

tanta mortífera arma.

*

Si defensar-se és l'excusa,

jo els ataco amb paraules,

que els assassins no només són els que maten,

són també els que teixexen les xarxes.


*

Hi ha massa camps amb mines antipersones,
hi ha massa criatures sense mans, braços o cames

a Laos, a Cambodja, a Mozambic o a Colòmbia

i a d'altres països, molts països del nostre Planeta.

Hi ha massa fàbriques d'armes.

Algunes, per Santa Bàrbara apadrinades.



*

Fent de pagès

A un camp erm
sembra rancúnia,
menyspreu i supèrbia.
Recolliràs guerra,
odi, mort i misèria.


A un camp erm
sembra tendresa
després de llaurar la terra
i adobar-la amb cultura i saber,
dubtes, art, preguntes,
llibres, mapes, astrolabis i seny.
Recolliras reflexió, expectatives,
comprensió, fluïts pensaments,
pau, concòrdia i vies d'enteniment.

Pau

És fràgil el mot,
dúctil el concepte.
Ha de dominar el món:
és el gran repte.

S'enfila pels núvols
i dibuixa coloms
amb branques d'oliveres
entre plomes al vol.

Equil·libri de forces,
balanceig i raons.
Raons solemnes
o raonables qüestions?

Pau a la Terra
sota la llum del Sol.
I dia a dia, gaudir de l'estrena
del més fràgil mot.


Tot preparant el Dia Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP), el 30 de gener

Lluna nova

Nit fosca,
lluna nova,
freda és cada hora.

Cru hivern,
fred polar,
remor de vent.

I a l'alba,
boires baixes sobre el mar
i llum al cel.