Llueix, diccionari

Fulls de missalet,
flaire de biblioteca,
bagatge eteri de la llengua,
vano etern de paper.

Matisos, tocs, trets,
saviesa ancestral
que les Acadèmies actualitzen
amb un lleuger retard.

No t'amaguis, diccionari,
ensenya'm les paraules ordenades,
canta'm a l'orella l'alfabet,
tria'm mots específics,
adients, concrets i rítmics,
traeix-me amb paranys
o explica'm veritats.



Llueix llom
amb lletres d'or,
llueix el cos a la prestatgeria,
llueix arreu el teu cor,
afable, generós, subtil
i a tothora útil,
imprescindible diccionari.

Ets, llibre solemne,
cau de la saviesa,
pentagrama pels mots,
amic dels lletraferits,
i pou dels llenguatges vells, nous, rics...

Fer poesia

És senzill fer poesia,
sols has de deixar fluir
una paraula rere una altra
amb silencis rítmics pel mig.

Surt com les espurnes de la llenya,
com les bombolles del sabó,
com el crit que ens provoca l'ensurt,
com la tinta del calamar, del boli o del pop.

Una imatge, una visió,
unes paraules, una expressió,
un gest, un pas, un retall de món,
l'avaria inesperada, una sorpresa,
la lluna plena, o la llum d'una posta de sol.
Qualsevol moment és bo;
necessites, però,
moure't per una mina de mots,
cert sentit del so
i plasmar amb celeritat
els inputs d'immediat fets traç.

Sense tallers ni materials,
ni pinzells, teles, gúbies ni instruments,
sense horaris ni ajudants.
Només amb la pintura dels sons
i l'aventura per la selva de les lletres.

La pluja és insistent

La pluja és insistent,
el paraigua m'acompaya.
Fa tres dies que no para,
cau amb molts ritmes l'aigua,
deixa els carrers brillants
i ens reflexa llums al pas.

Diferents són els sorolls,
el trànsit rodat escandalós,
el xapi-xapi omnipresent
i les petjades molt sonores.

Ens esquitxen els cotxes,
se'ns mullen les sabates
i arrosseguem un flou d'humitat
tot el dia al cos enganxada.

Ens atrapa amb fluïdesa l'aigua,
esdevenim cargols celebrant diumenges,
esdevenim nens d'un poblat nedant al riu,
esdevenim sirenes misterioses entre les algues,
esdevenim fangueix endevinant la floral flaire
que un dia qualsevol, molt aviat, regnarà a l'aire.

Satèl·lits

Són intenses les nevades,
les muntanyes llueixen blanc,
les nits dibuixen sobre el negre
estels i llums a un cel mig ennuvolat.

I amunt, amunt, amunt
circulen els satèl·lits
en òrbites traçades
per l'espai universal.

Ens envolten, ens retraten,
giren a diferents velocitats,
transporten les imatges,
passegen per la bellesa sideral.

Viatgem amb la mirada
del cims fantasmals a l'horitzó
fins que el fred ens fica a casa
i el llit esdevé un cau de son.


Són intenses les nevades,
les muntanyes llueixen blanc,
les nits dibuixen sobre el negre
estels i llums a un cel mig ennuvolat.

Grip

Sentiràs calfreds i una munió de mals,
et rascarà a cada empassada l'irritat ganyot
i no et desempallegaràs amb facilitat
dels esternuts, els atacs de tos i els mocs.

Et sentiràs fatal, no podràs fer els deures,
tindràs mal de cap i febre,
seràs cau de molèsties dolors i pors.

T'acostumaràs a viure al llit,
a arrossegar-te pel sofà,
a confondre el dia amb la nit,
a fer-te el malalt sense pietat.

T'abandonaran les forces,
seràs un titella sense director,
i quan la grip arribi a la seva caducitat
podràs tornar a ser persona d'activitat.

Estaràs curat.
Curat!

Ens mirarà la lluna

Ens mirarà la lluna aquesta nit
veurà els somnis volant per l'aire,
veurà com dormim plaents al llit,
veurà que l'albada ens abraçarà amb sa flaire.


I escriurà al llibre d'or
que les llunes guarden al racó dels tresors
que hem somiat un món farcit
d'estels fugaços carregats de mots.

Mots per anomenar els raigs,
per anomenar onades,
per donar identitat a cada núvol,
a cada cop de vent,
i a cada llunyà i estrany udol.

Per referir-nos a un somriure,
o a aquell vol del falciot
que un dia vaig veure
sota el roig ataronjat del sol.

I escriurà la lluna
que l'albada ens ha robat la son.

Estrenem febrer

Estrenem febrer amb l'abric a mà,
l'hivern a tocar i el cacau als llavis.

Estrenem febrer ordenant molts desigs,
guardant records i arxivant propòsits.

Estrenem febrer esperant florides,
preparant vacances, visites a nous paisatges,
gestionant projectes, estrenant futurs
i buscant al cel els canvis de llums.

Estrenem febrer imaginant disfresses,
dissenyant fumerals a les teulades de les nostres llars
amb coloraines, bromes, boires i espurnes,
i fums irisats que expandeixen per la Terra els somnis.