Al record, la dolçor

L'antesala de la nit
pinta el cel de rosa i gris,
el capvespre ha tenyit
els núvols de seda i llum.

I se'ns ha enganxat al nas el fum
i al record la dolçor de cada calçot
diluïda a aquella salsa d'exquisida amalgama,
i a la mirada la saba que amb la flama supurava,
i la llenya impulsiva de l'alzina
i la fumarola que ens fumava a caprici de cada ventada...


*

No paren les merles

No paren les merles,
remenen la gespa,
aixequen la terra,
voleien brins d'herba,
i busquen al jardí
les zones més tendres.

Salten a l'espera
de pujar a l'antena,
per cridar
i fer-se veure.
Anuncien les merles
que no som lluny de la primavera.

Després de la pluja

Queden gotes sobre el verd,
el sol les il·lumina,
terra, bosc, camps i senders
són mines plenes de vida.

Amagar la identitat

Amagar la identitat
amb una màscara,
o un antifaç sofisticat.

*

Amagar la teva cara
camuflant la realitat.

*
Nassos, ulls,
barrets i tuls
al ball sota la llum:
arlequí, bufó
o marqués del cul rodó.
Mag, pirata, lluna,
bruixa, unicorni o petit nadó.

*

Llueix, diccionari

Fulls de missalet,
flaire de biblioteca,
bagatge eteri de la llengua,
vano etern de paper.

Matisos, tocs, trets,
saviesa ancestral
que les Acadèmies actualitzen
amb un lleuger retard.

No t'amaguis, diccionari,
ensenya'm les paraules ordenades,
canta'm a l'orella l'alfabet,
tria'm mots específics,
adients, concrets i rítmics,
traeix-me amb paranys
o explica'm veritats.



Llueix llom
amb lletres d'or,
llueix el cos a la prestatgeria,
llueix arreu el teu cor,
afable, generós, subtil
i a tothora útil,
imprescindible diccionari.

Ets, llibre solemne,
cau de la saviesa,
pentagrama pels mots,
amic dels lletraferits,
i pou dels llenguatges vells, nous, rics...

Fer poesia

És senzill fer poesia,
sols has de deixar fluir
una paraula rere una altra
amb silencis rítmics pel mig.

Surt com les espurnes de la llenya,
com les bombolles del sabó,
com el crit que ens provoca l'ensurt,
com la tinta del calamar, del boli o del pop.

Una imatge, una visió,
unes paraules, una expressió,
un gest, un pas, un retall de món,
l'avaria inesperada, una sorpresa,
la lluna plena, o la llum d'una posta de sol.
Qualsevol moment és bo;
necessites, però,
moure't per una mina de mots,
cert sentit del so
i plasmar amb celeritat
els inputs d'immediat fets traç.

Sense tallers ni materials,
ni pinzells, teles, gúbies ni instruments,
sense horaris ni ajudants.
Només amb la pintura dels sons
i l'aventura per la selva de les lletres.

La pluja és insistent

La pluja és insistent,
el paraigua m'acompaya.
Fa tres dies que no para,
cau amb molts ritmes l'aigua,
deixa els carrers brillants
i ens reflexa llums al pas.

Diferents són els sorolls,
el trànsit rodat escandalós,
el xapi-xapi omnipresent
i les petjades molt sonores.

Ens esquitxen els cotxes,
se'ns mullen les sabates
i arrosseguem un flou d'humitat
tot el dia al cos enganxada.

Ens atrapa amb fluïdesa l'aigua,
esdevenim cargols celebrant diumenges,
esdevenim nens d'un poblat nedant al riu,
esdevenim sirenes misterioses entre les algues,
esdevenim fangueix endevinant la floral flaire
que un dia qualsevol, molt aviat, regnarà a l'aire.