Escalfa el sol

Escalfa el sol vidres i façanes,
vol entrar i ballar a les sales
amb les partícules de pols i la soledat
de l'interior d'algunes cases.

Aquelles que queden orfes
cada dia laborable,
aquelles a les que només el raigs
gosen entrar com si fossin lladres.

Escalfa el sol vidres i façanes.

Que m'esquitxin

M'agrada bussejar pel mar de les paraules,
que em bressoli la veu el moviment,
que m'empenyin les onades
a solcar dansant-hi amb enteniment.

I buscar a l'aiguabarreig dels idiomes
l'expressió lligada al "ui això és el que jo vull dir".

I que m'abelleixin els mots,
que m'esquitxin tot d'espurnes
traços de signes i de lletres
entrelligats amb l'harmonia
que ens hi atorguen els enginyers-lingüistes,
i els paletes i els arquitectes i els jardiners,
els que laboren fent camí des del cor fins a la ment.


I que sovint aquell so mut que té el silenci
ens ajudi a reposar, com fa el corall al fons del mar
o el reflex de la lluna una nit qualsevol allà surant.

Raigs

El sol encara ara amb els raigs les pedres,
les roses, la terra i les herbes,
que quan es vesteixi amb fulles la figuera
quedarà tot sota l'arbre ombrejat.

Serà estiu o final de primavera,
i el fred haurà passat.

El cel, el sol, els núvols, el vent...

Al matí, un sol de dia clar;
a migdia, tots els núvols
pinten el cel de gris i blanc
mentre el vent fa de les seves.

No serà pas gaire estrany
que una tarda aigualida
ens remulli avui el passeig.

Esclaten els borrons

A branques i branquillons
i als nusos dels troncs
esclaten ja els borrons,
que seran fulles i flors.

I és així, com fa el pinzell
d'un gran pintor famós,
que acoloreix sa presència l'ametller
al bell mig del mes de febrer.

Ho veuran les oliveres
des del seu constant verd-gris,
ho veuran les orenetes
quan arribin anunciant la primavera.
Ho veuran mosques i mosquits,
ho veuran els peregrins pels camins,
ho veuran els estels i les bruixes de la nit
i les aranyes que teixeixen amb bava de seda
entre alzines, pins i esparregueres
les seves fines fràgils puntes de coixí.

Esclaten els colors

Quan els dies de febrer
s'estiren lluminosos,
quan les nits són encara
nius de fred,
quan els ametllers
escapen de l'hivern
i esclaten els colors
als grisos de ses branques.

Quan el mes més curt
pinta sol i estels al cel
i ens convida a veure'ls
per fruir del panorama,
és que el calendari vola
i ens fa lliscar pels fulls de l'any.

Es disfressen

Es disfressen cims i valls,
s'abillen de primavera
quan l'hivern encara és viu
i l'oratge ens congela.

Ametllers florits als camps,
branques de blancs i rosats
sota un cel blau lluminós
que ens convida a emprendre el vol.

Volaríem sota el sol,
volaríem entre núvols,
volaríem sobre els prats.
Vol d'alçada planejant fins el vol ras.