Poesiaula

dijous, 26 de març del 2009

Mar i cel

Densitat metàl·lica

colors d'acer.

- Flotaran les llàgrimes

si sobre el mar ets ploraner-

li diu al núvol el cel .

El núvol li contesta

que vol ploure sencer

per ser aigua marina

i vida per a cada peix.

Foto: Una imatge de l'Oceà Índic. Ille Saint Marie (Madagascar)
IBM

Llisquen els ànecs

Llisquen els ànecs
per les aigües del llac.
Es capbussen de tant en tant,
s'oculten, és la Second Life.

Surten, i solquen
el vidre líquid
lluint plomatge sec.

***

Foto: Una escena de primavera al Delta de l'Ebre
IBM

dimecres, 25 de març del 2009

Espàrrec

Trena verda,
prima, esvelta
ves amunt,
amunt...

Vegetal de fina silueta
que creix als marges dels bancals
per acabar a la meva panxeta
en format de saborós remenat
o la varietat d'exquisida truiteta.

***

Les fines parpelles del camell

Ni el vent ni la sorra ni la pols

li ennuvolaran al camell la mirada,

que tancarà els ulls quan bufi el vent

aixecat per la tempesta,

i veurà a través de cada parpella.

Veurà el cel del desert,

veurà les valls i les pedres,

veurà de nit les estrelles,

veurà el camell els capvespres

gràcies a la lúcida transparència

de les seves fines parpelles.

***

Foto: Camells al seu hàbitat. Sàhara. Algèria
IBM

Nevarien pètals blancs dels cirerers

Si l'any comencés amb la primavera
 ressonarien les campanes cap el cel,
 volarien esbojarrades les orenetes
 i menjaríem dotze olives amb sajolida i llorer.

  Nevarien pètals blancs del cirerers
 sobre els camps coberts de verd
 

i dels núvols caurien ruixats esbiaixats

als bancals florits de molts fruiters.

I un mantell brillant d'estels
i un arc de lluna clara
ens felicitarien l'esdeveniment
i acomiadarien l'any ja caducat i vell.

Seria un adéu al cru hivern,
seria l'entrada al bon temps
amb l'alè de la Poesia.

Seria temporada de vacances
per pujar a les muntanyes,
per solcar mars i deserts...