Sant Pau

Llueixen uns verds nets i brillants
els arbustos i les plantes dels parterres.
La flaire dolça que es desprèn
de la florida en cascada dels arbres
guia el passeig pel recinte modernista i laberíntic.

Reflexen el sol duplicant la llum les rajoles esmaltades
i així les cúpules atorguen aquell to oriental
que caracteritza als vells edificis modernistes
de maons vermells que han superat totes les crisis.

Ciutat petita a la gran urbs,
amb vida interna de molta intensitat.
Llarga existència i versatilitat,
transformació, futur existencial,
llarg trajecte entre passat i esdevenir
que circula pels carrers
i ensuma l'aroma dels jardins.

***

Rosats

Tots els rosats
han pintat el cel
quan inaugurava llum l'albada.


I els núvols més blancs
amb rapidesa hi navegaven
mentre el blau als roses espantava.


A poc a poc
anava aixecant-se el sol
i esdevenia rei per tot el dia.


I en igualar-se el cel,
quedarà blavós fins a migdia
a la tarda serà espès
i mural, acolorit variat, excels
esfèricament pintat al vespre.

Bufa aquell vent

Foto: una duna de Mauritània modelada pel vent.

Bufa aquell vent
que ens porta fred,
que aixeca onades,
que mou els núvols,
que balla amb arbres,
que silva fi,
que levita pols
que voleia els diaris
que desprèn pètals
que neteja el món
i ens despentina.

S'enduu lluny
paraules dites,
esvaeix imatges,
esculpeix relleus,
escombra sorra,
empeny les dunes,
acarona el sol
i ens despentina.




Bufa aquell vent
que modela els mots,
que em regala idees
que fica al poema sons
i ens despentina.



Bufa aquell vent.

Misteriós l'orígen,
gran recorregut,
saviesa harmònica
amb que la primavera
pentina avui l'entorn
i ens despentina.





***

Rosa, rosae, rosa...

Porc, marrà

Tan sols els hi faltava als porcs

la pandèmia de grip porcina

per augmentar tanta mala fama,

doncs fins i tot és un insult el seu nom.

*

Que no et diguin mai marrà

ni que sembles un porc

o que ta casa fa pinta de cort!.

*

El pitjor és que qui diu això

ignora que és polit aquest animaló,

afable, prolífic, net i molt generós.

***

Han florit

Han florit al jardí
poncelles i espontànies flors,
són liles i roses i grogues
que al mig de la gespa
pinten al verd els colors.

S'ha assecat el gessamí,
han crescut les esparregueres,
el tronc del llorer i l'albercoquer,
i està mort del tot el cirerer.

Sobreviuen les marietes,
alguna aranya de mida gegant
la merla que salta amagant-se
i els llangardaixos- ocupes de la caseta.


Fulles noves té la parra,
l'hibiscus reneix,
tot ho revifa la primavera
fora i dins del jardí.

Meravelles de l'asfalt

Meravelles de l'asfalt,
que desprèn olor a terra mullada
en rebre els gotellons de la ruixada.

La primavera ens sorprèn
amb pluges de vegades sobtades
mentre esbufega el vent
en moure el verd més nou de les branques.

Ha arribat la natura al carrer!
Respirem aires agrestes,
ensumem el clima variable a la pell
i la meteorologia a caprici al cabell.

Baixa en picat el termòmetre.
Abandonem aixoplucs i sostres!,
sortim a ballar amb els arbres
entre la pluja i el vent
que a ciutat han arribat
totes les flaires del camp.