Bufa aquell vent
que ens porta fred,
que aixeca onades,
que mou els núvols,
que balla amb arbres,
que silva fi,
que levita pols
que voleia els diaris
que desprèn pètals
que neteja el món
i ens despentina.
S'enduu lluny
paraules dites,
esvaeix imatges,
esculpeix relleus,
escombra sorra,
empeny les dunes,
acarona el sol
i ens despentina.
Bufa aquell vent
que modela els mots,
que em regala idees
que fica al poema sons
i ens despentina.
Bufa aquell vent.
Misteriós l'orígen,
gran recorregut,
saviesa harmònica
amb que la primavera
pentina avui l'entorn
i ens despentina.
***