Les fades

Foto: Terjit (oasi d'aigües termals). Mauritània

S’apleguen a les fonts les fades d’aigua,

s’omplen d’energia allà, amb la flaire,

i acumulen anys a milers a despit del temps.

I dansen amb els raigs del sol,

canten balades a migdia,

prenen de nit la llum de lluna

i dormen a estonetes pels racons.

Les aixopluguen els desmais,

patinen per la molsa

salten entre les roques de granit

i llueixen rams de prímules,

orquídees i violetes

agafades, si és primavera, a l’albada.

I quan l’estiu és generós, a la cascada

prenen dutxes refrescants

i esquitxen gotes d’aigua

que semblen a l’aire diamants.

I si arriba la tardor,

acumulen mores dels esbarzers

es fan llits tous amb fulles seques dels roures

i s’alimenten tot el dia de castanyes i bolets.

Quan l’hivern emblanquina el terra

i congela arreu les aigües

somien entre el gel les fades

que són princeses dins dels contes,

astronautes de la Nasa,

protagonistas d’una sèrie a la tele

o magues sàvies d’aquest món.

Diccionari

Tinta i paper
acumulen al diccionari
la saviesa de molt temps:
cultura, llibre i pes.

S'amaga entre els mots,
fa poemes, fa cançons,
escriu la història als diaris.

Hi cerquem definicions
de paraules que acompassen
el sentit i les veus
a textos, converses i explicacions.

Tinta i paper
acumulen al diccionari
la saviesa de molt temps.

La saviesa de molt temps
La saviesa de molt temps
La saviesa de molt temps
La saviesa de molt temps
La saviesa de molt temps
La saviesa de molt temps

Cadència

És pendular la cadència.

La nit s'esfuma
en braços del dia,
la llum ens empeny
i carrega d'energia.

És pendular la cadència.

Multiplica

Multiplica llum el mirall,
afegeix a l'estança vida,
augmenta la sensació d'espai
i et retorna les preguntes.

La mirada inquisitiva
no vol enganyar-te
ni dir-te cap mentida,
et reflexa l'expressió
qualsevol dia i ocasió.

Aquesta brisa humida

Aquesta brisa humida
em remet als dies generosos de tardor,
a aquelles albades farcides d'expectatives,
d'anar corrents a unir-me amb el bosc.

I esgarrinxar-me amb els esbarzers
i entropessar-me amb les pedres
i patinar per la pinassa jugant-me la vida
per localitzar qualsevol exquisit bolet.

I anar-hi anant cap al davant
malgrat la pluja i el temps canviant,
i passar el dia entre el cel i la natura
i tornar a sopar amb el cistell ple fins a dalt.




I guardar a l'espai indefinit
que hi ha a mig camí entre el cor i el cap
totes les imatges, els sorolls, la remor i les olors
que em permeten avui, un dia de primavera, dir tot això.

Blanquinós el cel

Blanquinós el cel,
viscosa boira alta.

No veiem el sol on és,
primavera abrupta i boja
que va de la calor més contundent
a la baixada immediata cap al fred.

I ens passem el dia amb la roba entre mans.
Ens abillem de bon matí estil ceba o carxofa,
agafem paraigua, jaqueta i ulleres fosques,
carreguem amb tota la tirallonga d'elements
per tal de complicar-nos bé la vida.

I a l'hora de la veritat, en definitiva,
passem calor, passem fred i ens mullem
malgrat carregar amb tanta parafernàlia tot el dia.

I la tarda

I la tarda d'aire fresc
ens duu amb basarda
l'anyorança d'una becaina
a l'ombra d'un roure immens.

I el record d'infantesa
guardat al cor amb nitidesa
que condensa els colors de l'estiu
al fons d'un pou d'aigua fresca
sota les branques de la figuera.