statcounter
dijous, 30 d’abril del 2009
dimecres, 29 d’abril del 2009
Univers mitològic
Cada arc de pedra blanca,
els rosers que ja han florit
i les gotes d'aigua
entre l'herba atrapades
fan d'aquell lloc un paradís
on els gnoms fan un pastís.
Els aromes de la terra
acabada de llaurar,
la caseta de les eines
amb la porta a mig tancar,
la vinya antiga vora mar
i els ballesters allà volant
ensumaven la ginesta
que les fades començaven a tallar.
I les nimfes, nedant a la llacuna,
iniciaven el seu cant
mentre les sirenes a la platja
responien alegres xiulant.
Les fades
Foto: Terjit (oasi d'aigües termals). Mauritània
S’apleguen a les fonts les fades d’aigua,
s’omplen d’energia allà, amb la flaire,
i acumulen anys a milers a despit del temps.
I dansen amb els raigs del sol,
canten balades a migdia,
prenen de nit la llum de lluna
i dormen a estonetes pels racons.
Les aixopluguen els desmais,
patinen per la molsa
salten entre les roques de granit
i llueixen rams de prímules,
orquídees i violetes
agafades, si és primavera, a l’albada.
I quan l’estiu és generós, a la cascada
prenen dutxes refrescants
i esquitxen gotes d’aigua
que semblen a l’aire diamants.
I si arriba la tardor,
acumulen mores dels esbarzers
es fan llits tous amb fulles seques dels roures
i s’alimenten tot el dia de castanyes i bolets.
Quan l’hivern emblanquina el terra
i congela arreu les aigües
somien entre el gel les fades
que són princeses dins dels contes,
astronautes de la Nasa,
protagonistas d’una sèrie a la tele
o magues sàvies d’aquest món.
Diccionari
Tinta i paper
acumulen al diccionari
la saviesa de molt temps:
cultura, llibre i pes.
S'amaga entre els mots,
fa poemes, fa cançons,
escriu la història als diaris.
Hi cerquem definicions
de paraules que acompassen
el sentit i les veus
a textos, converses i explicacions.
Tinta i paper
acumulen al diccionari
la saviesa de molt temps.
La saviesa de molt temps
La saviesa de molt temps
La saviesa de molt temps
La saviesa de molt temps
La saviesa de molt temps
La saviesa de molt temps
Cadència
És pendular la cadència.
La nit s'esfuma
en braços del dia,
la llum ens empeny
i carrega d'energia.
És pendular la cadència.
Multiplica
afegeix a l'estança vida,
augmenta la sensació d'espai
i et retorna les preguntes.
La mirada inquisitiva
no vol enganyar-te
ni dir-te cap mentida,
et reflexa l'expressió
qualsevol dia i ocasió.
dimarts, 28 d’abril del 2009
Aquesta brisa humida
em remet als dies generosos de tardor,
a aquelles albades farcides d'expectatives,
d'anar corrents a unir-me amb el bosc.
I esgarrinxar-me amb els esbarzers
i entropessar-me amb les pedres
i patinar per la pinassa jugant-me la vida
per localitzar qualsevol exquisit bolet.
I anar-hi anant cap al davant
malgrat la pluja i el temps canviant,
i passar el dia entre el cel i la natura
i tornar a sopar amb el cistell ple fins a dalt.
I guardar a l'espai indefinit
que hi ha a mig camí entre el cor i el cap
totes les imatges, els sorolls, la remor i les olors
que em permeten avui, un dia de primavera, dir tot això.