Plena de somnis

Obrirem la capseta del tresor
quan la tinguem plena de somnis.

Sortiran disparats els raigs
envoltats d'espurnes àgils
amb les imatges del futur
entre escumes i flocs màgics.

I veurem un món millor
carregat de vides noves
que pintaran de mil colors
l'univers a tots els àmbits.

Obrirem la capseta del tresor
quan la tinguem plena de somnis.

Avui al cel

Hi ha un tel blanc avui al cel
que eclipsa el blau de sempre.
No hi ha núvols de tempesta
ni un capa espesa de grisor.


És un mareig de la mirada,
un desfici a tot el cos,
una broma pesada del rei sol
amb regal de xafogor incorporada.


Hi ha un tel blanc avui al cel
que eclipsa el blau de sempre.
I els colors plens de matisos
es reserven pels dies brillants.

I arribarà l'albada

Foto: albada a Madagascar

...I arribarà l'albada
amb el primer raig de sol
per aixecar les boires
i pintar de llum el món.


Hores d'or,
mirades clares
farcides de sons
als nostres mapes.


***

La foscor ha reeixit

S'ha fet de nit.
La foscor ha reeixit
quan arriba el torn dels somnis.

Cal rentar-se bé les dents,
i posar-se amb rapidesa el pijama
per entrar feliç al llit
dient adéu a un dia que s'acaba.

I esperar que la lluna
regni al cel
i entri feta llum per la finestra
per bressolar-nos la son
amb l'harmonia de l'univers
i la dolçor nocturna més excelsa.

Bany de tinta

Ha caigut un bany de tinta
sobre el blanc del meu paper,
un to atzabeja l'ha cobert.

Ofega el negre les lletres
i elimina tot el text.

I ara escric a la memòria
el poema vers a vers,
així el recito i tu el sents.



***

Enyoro

Com enyoro el perfum de l'estepa,
el verd dels prats,
la frescor de les muntanyes
i la brisa oberta que carrega tempestes!


Enyoro llegir vora mar,
pujar a una ermita
i divisar des d'allà el món,
contemplar el capvespre
i remugar per l'herba
mirant de nit les constel·lacions.


Enyoro la salabror
d'aquell bany d'albada
sota una llum de plata
que daurarà a migdia el sol.

Enyoro les vacances
que l'estiu ens ofereix.
Enyoro prescindir d'horaris,
capgirar costums,
recrear les esperances
de cercar llunyans tresors.

Enyoro veure el viatge dels núvols,
i tots els blaus d'un sol dia
al vital somni estival.


Enyoro.

Les paraules

Tenen pressa les paraules,
fan l'impossible per reeixir.

Suren al fangueig -glop, glop-
de lletres, signes, sons i mots
al disc dur dels llenguatges,
aquell tresor que no té fons.

Suren i surten,
leviten i criden
i cerquen còmplices
que suren i surten
i leviten i criden
al mateix fangueig.

I s'acoplen, es coloquen,
eficients defineixen els conceptes,
expliquen sentiments,
rememoren coincidències
i viuen als epitafis per sempre més.