Llumins de la perifèria

Espurnes, cercles,
onades de llum,
llumins de la perifèria
que matisen colors
i exporten les dèries
al món exterior.



****

Al racó de les joguines

Al racó de les joguines
seuen fines quatre nines,
sols una és de porcellana
i les altres són de drap.
Un cavall mig malalt
fet de fusta i despintat
les contempla des de dalt.
Un teatre de cartró,
els soldadets de plom
i un retrat de les cosines
decorant la llar de foc.

Tot això és el que hi havia
al racó de les joguines.




***

Vestimentes d’abans

Les persones elegants
duien un barret al cap,
vestits de teles fines,
pells, llacets, xals i xalines.


Seda blanca emmidonada,
faldilles llargues
i la perruca engominada.
Sabates negres de xarol
la festa assenyalada
i, per cada dia,
roba vella apedaçada.


Les persones elegants
duien un barret al cap,
vestits de teles fines,
pells, llacets, xals i xalines.



*****

Ball de primavera

Ballen les branques,
ballen els verds,
ballen els arbres,
ballen els núvols,
balla de nit un reguitzell d'estels.

S’animen les flors,
abelles i papallones
entre les flaires i els colors.
Volen les orenetes,
volen avions, vents i falciots.

S’animen les bruixes,
canten els bruixots;
ballen i volen les fades,
llisquen i juguen
pels raigs daurats del sol.

*****

Mil perills

Il·lustració: D.Dudin (9 anys)

Apressava la tortuga
el seu pas ranquejant,
doncs ensumava al seu voltant
mil perills que la empenyien a la fuga.

Corria per la platja cap al mar,
que qualsevol depredador la podria capturar
per fer-se aquella nit un entrepà de tortuga.
Són, aquests, assumptes complicats de la natura.


***

Poema de por, por

Em van xuclar la sang
tots els monstres, tots els monstres,
em van xuclar la sang
i se la endugueren cap a dalt.

Em deixaren sense vida,
em deixaren ressecat.

Sóc jo ara mòmia errant
i els vius, vampirs que van xuclant.

No hi ha més gran desgràcia
que aquest món de mort i sang.
No hi ha més gran desgràcia
que ser mòmia i anar errant.


******

Poema del desert

Foto: una duna de Mauritània

Cel constant i sense núvols,
cel amb sol ben contundent
que daura cada duna
i fa de la sorra un món calent.

S'hi passegen les aranyes,
sobrevolen els ocells
i avança la caravana
amb la parsimònia dels camells.

Pujarem damunt d'un d'ells,
i tancant ben bé la boca,
cavalcarem a contra vent
com fan les onades del desert.

I se'ns ficarà la sorra
entre la roba i la pell,
a les orelles, les parpelles i el cabell
i serem per sempre més
uns grans aventurers!


***