Al nou dia

Encantar-te amb la primera llum del sol,
prendre l'alè a la brisa matutina
i oferir-li la benvinguda amb un somriure
convidant al nou dia a que maltracti la rutina.

Fer entrar sorpreses a les teves hores,
regalar-les hi als altres vianants,
i encarar, amb delicadesa de la pluja de maig,
les entropessades, ensurts i estralls.

I esperar que llisqui el matí vers el migdia,
i que la tarda ens aculli amb beneplàcit,
que el capvespre allargui llums cap a la nit
i que els estels ens beneeixin els somnis.

Copsar la llum

Copsar la llum del final del dia,
veient el cel blau marí
de la mar més transparent i fonda.

Rebre reposadament la nit
i deixar que entri per la finestra
fins que aixoplugui els nostres somnis.




****

Sortirem de casa

Sortirem de casa
a esfilegar malsons,
a esvair la boira
a esponjar el món.

I el negre absolut
romandrà al pou profund
per reflexar la llum
i ser un mirall pels ulls,
acer pel cervell
i contenidor d'imatges.

Sortirem de casa
per la catifa blanca.



***

Viurà Benedetti

Estiren els dies les hores de llum,
llueix cada flor son perfum
i es fa etern el blau profund del capvespre.

Es fa etern
fins que la nit sucumbeix al negre
i cada estel fila al cel lluminària celeste.

I llegirem poesia
i a la nostra veu
viurà Benedetti per sempre.

Vermell i blanc i verd

Vermell i blanc i verd
i tot el sol per sobre
per ressaltar cada color
fins que arriba el vespre amb to de coure.

I de nit,
veurem les roses blanques
i al seu voltant, masses voluminoses d'ombres.

De seda

De seda les ventades,
d'aroma fresc cada remor,
al panorama, llum sobtada
i l'estiu a la porta d'entrada.







***

Endevina, endevinalla

Endevina, endevinalla,
quantes flors hi ha a aquesta tanca engalanada?

Endevina quina rosa és la més blanca.
Endevina si he trobat ja la més fina.
És el plural més gran de rosa blanca,
és la progressió més exquisida,
són mil pètals,
és la seda clara que es mira el blau candent,
és la màgia amb flaire sota el cel,
la profusió més insistent
de les roses impetuoses
que ara, ja, es multipliquen solemnement.

Vora la riera de Cistella
que certifica sa presència amb el verd
més ombrívol i frondós,
a redós de cada raig de sol de primavera.

Que tan sols és soroll d'aigua clara
i vitalitat sublim d'aquella heura
que escala el tronc gris dels arbres de ribera.

Endevina, endevinalla
quantes flors hi ha a aquesta tanca engalanada?

Si encertes la resposta pots guanyar un premi gloriós:
visitar els carrers polits i les cases sobiranes,
la plaça amb moreres i plataners,
l'església portadora d'art i de temps.
I l'Hort del Capellà, aquest museu al ras
admirat des de dalt
per les orenetes, els falciots i els ballesters,
que atorguen so i moviment al cel d'un maig brillant.


Endevina, endevinalla...