Coses de Fernando Pessoa

Foto: Lisboa (Túmul dedicat al poeta Pessoa, claustre de "Os Jeronimos")

Alè i vida

Des de la terra dels poetes,

puc escriure moltes lletres.

El millor, però

és aquesta sensació

d'un fluït que m'arrossega

per una Lisboa emblavida,

tota ella alè i vida.

Ser poeta

Ser poeta
és assaborir la primera llum de l'alba
col·locant als camins miralls amb calma.


Ser poeta
és calibrar el gruix de la fulla més alta
quan, impulsada pel vent, és a punt de caure.


Ser poeta
és morir una mica amb cada gota que plou
i ressuscitar palpant l'espurna d'una esquitxada.


Ser poeta
és ordenar en filera els mots que reverberen
al pou dels records, segrestats ja pels projectes.


Ser poeta
és recitar la música i cantar i dansar i pintar
al pentàgrama que dibuixen els fantasmes.


És somiar, renegar i riure.
És cridar, sobtar i reviure.
És escriure per sobreviure.
És parlar amb lletres dúctils,
és bastir un text rimant els mots,
és llegir llavors vives entre els rocs...

***

Solemne desfilada

Solemne desfilada

fan els mots per la pantalla;

surten, lletra a lletra,

amb la presència coordinada,

doncs no pot estar al final

la que al inici està destinada.

I així, com la pluja que s'estimba sobre el mar,

cauen els mots, i s'aiguabarregen amb cada pensada

per anar bastint amb ritme la rima poemada.

Solemne desfilada

fan els mots per la pantalla.

Núvols

Núvols que es trenquen al cel
perquè entrin els raigs a terra,
ens il·luminin els maigs
i facin florir les poncelles.



Núvols que es trenquen al cel
perquè entrin els raigs a terra,
beneeixin els prats
i regalin tots els verds a l'herba.


Núvols que es trenquen al cel
perquè entrin els raigs a terra,
estirin amunt les espigues de blat
i s'estimbin al pètals de cada rosella.


Núvols que es trenquen al cel
perquè entrin els raigs a terra,
desglacin als cims el gel
i atorguin aigua a les rieres.


Núvols que es trenquen al cel
perquè entrin els raigs a terra,
que volen sentir cantar els ocells
i contemplar l'esclat sublim d'aquesta primavera.


***

Inaugurem el futur

Il·lustració: Dolors Todolí

Papallones i roselles
fem complot
-amb d'altres insectes i flors-
i creixem agosarades
per fer contentes les nostres fades.

Les que planten numerets,
les que agafen la collita,
les que compten els versets,
les que dibuixen poesia.


I amb el cel ple de núvols i estels
inaugurem una altra etapa de la vida.

Post mil (1000)

Il·lustració: Dolors Todolí

Aquest és el post mil
d'un blog de poesia
que va néixer ja fa temps
i creix una mica cada dia.

S'alimenta de la vida,
s'abasteix amb pulcritud
de paraules cada minut
coreografiades per la rima.

Hi ha festa avui al blog
amb ball, sarau i alegria,
que no es celebra cada dia
tenir a dins mil posts.

Solemne i feliç
acumula mots el lloc
amb dibuixos i fotografies
per il·lustrar tanta poesia.

Tanta poesia...