De l'escorça de la Terra

Fotos: Museu d'Història Natural. Lisboa

Tinc

-Tinc
tota la poesia a dins-
va dir un raig de lluna.


La expandiré pels prats,
els pous, els vents i les ciutats.
La expandiré a la mirada dels gats
quan saltin pels terrats.


I quan a trenc d'alba el sol em foragiti,
la vostra memòria col·lectiva serà arxiu diürn
del ball compassat de tots els mots dansants.
Serà la poesia un luxe al vostre abast.

Emmascarat el sol

A mida que avança el dia
el cel se'ns va ennuvolant,
queda emmascarat el sol
i la temperatura va baixant.

Perden brillantor els arbres,
unifica la llum els verds,
les flors es mouen amb el vent
i els pètals van caient.

Ja es prepara la tempesta,
els aiguats van de festa
per refrescar blat i roselles
i esquitxar-nos primavera.

Regalimen els terrats,
s'omple de bassals el terra,
aquells miralls que des de l'asfalt
ens tornen llum d'endevinalles.

Als camins, entre pedres i fangueig
i canals d'aigua ara tèrbola
que arrosseguen el que troben,
es reflexa ja el sol rei de la tarda.


I s'esvaeix de cop
aquell gris que fa basarda
per rebre un vespre acolorit,
antesala per lluir la màgia de la nit.

****

El primer gest

Treure el cap per la finestra,
el primer gest del nou dia:
beure la brisa amb avidesa
i sentir les llums amb alegria.

Endevinar hores plenes de vida
per traginar l'alè amb sensatesa
sota aquest blau lluminós de primavera
pels camins que dissenyem sobre la Terra.

I viure-hi amb afany,
un somriure a la mirada
el cervell abocat al món
i la paraula assossegada...




***

Els dies de maig

Brillants, els dies de maig
llueixen llargs al calendari.

Farcits d'hores de llum,
inquietes, superbes, externes,
amb ocells en simfonia,
i pluges d'aigua tot rebombori.

Amb ventades rebentades
per les esbufegades dels trons.

Solemnes cels blaus marins
inacabables cada vespre,
solcats pels estels més peregrins
que instauren la nit entre els nespres.

I els cirerers i les roses i els préssecs
perfumant l'atmosfera i els camps i les hortes
i els marges i els jardins i les cases
i els nassos i els ulls i les boques.





***

Totes les essències

Aixafo el drac de la malenconia
i els cucs alats que leviten amb les queixes:
calen, per distreure'ns la mirada, bioluminescències
que de nit atorguen les cuques de llum a la gran boira.

I així, de la natura totes les essències
perfumaran amb pulcritud les nostres fes.

I creurem que el futur serà transigent,
i creurem que el temps exercirà justícia,
i creurem que el món girarà amb harmonia
i creurem que per sempre més
viurem entre la rauxa i la follia.



***

A la barana dels teus dits

Cel blanc,
dia espès
han cobert
el teu matí.

Pesa a l'ambient
un son antic
que no ha esvaït la nit,
que es fa palès
a la barana dels teus dits,
quan et refregues les parpelles
amb els dos índexs doblegats
abans de posar-te les ulleres,
després de deixar el llit d'un salt.

I ja, amb la vida pel davant,
les llums t'ompliran les hores.

Text que participa a la convocatòria de Jesus M. Tibau del no-joc literari de maig, que apareix al seu blog "Tens un racó dalt del món".