Xafogor

Xafogor pesant,
calor ambiental
entre brises
de migdia que arrosseguen
raigs de sol sufocadors...

Poema per a una mestra que es jubila

Treballadora incansable,

què faràs amb tot el temps?

T’arriba l’etapa de la impunitat,

de saber que t’organitzes la vida

i ningú ja te la organitzarà.

Fora horaris, graelles i quadres,

fora llistes, programar i avaluar.

Ara et toca viure a dojo

pels camins que t’has de dissenyar.

Treballadora incansable,

començares feina ben aviat.

Generosa afable i transmissora

de la llengua i el saber,

que aculls nenes i nens,

els hi ofereixes aixopluc

i els hi atanses als perquès.

El circuït, profund i dúctil

marcat per la dedicació

compaginant treball i estudi

entre família, llar i emocions.

Contundent, seu de criteri,

abastant ampli camp laboral,

estimada per alumnes i col·legues

en el teu llarg, llarg transitar.

Dinàmica i emprenedora,

confiada, amb recursos i gran impuls

has deixat empremta a l'escola

dia a dia, curs a curs.

Treballadora incansable,

què faràs amb tot el temps?

T’arriba l’etapa de la impunitat,

de saber que t’organitzes la vida

i ningú ja te la organitzarà.

Que trobis dies lúcids

i meravelles a l’abast,

et mereixes hores d’oci i descans,

et mereixes bona vida

i el que vulguis, ..................., copsar.

Tens el món pel davant.

Moltes hores de llum

Escanya la calor a la primavera
i la disfressa ja d'època estival
a l'hemisferi nord del Planeta
tot esperant el gran solstici anual.

Moltes hores de llum
i les nits curtes de juny
ens col·loquen horitzons
per anar-hi anant ben lluny:
a les terres més estranyes,
a escalar altes muntanyes
pels camins fets d'il·lusions,
i a orbitar per nebuloses i galàxies...

Quan el sol

Foto: fragment d'un prat florit. Les Planes de Son. Pallars Sobirà.

Quan el sol rebota al prat
l'herba esdevé llum,
i les flors pinzellades
d'un quadre diürn.

Les passes recullen verd
pel record a la mirada,
flaire d'espigues i alè d'alçada
per la memòria de l'olfacte
i mots per a aquest vers,
que vol rimar la natura amb la paraula.


***

Veure el trencalòs

Veure el trencalòs
sobrevolar majestuós
les zones més escarpades
i els cims arrodonits,
sentir volar les seves ales
sota el sol més furiós
entre els núvols poderosos.

Tancar els ulls i imaginar
tanta esfèrica perspectiva
d'un paisatge pirinenc
que és abrupte i delicat
entre la fortalesa i una vital fragilitat.

Veu les valls de les glaceres,
veu els verds més variats,
veu les titelles humanes
que s'entesten en envair el rocam,
trepitjar flor i pastures
i cridar amb veus desbocades
que per fi han arribat al camp.

La música dels prats

La música dels prats
compassa els colors
amb l'aigua que llisca
entre bedolls, avets i flors.

Sentim cantar el cucut
i la griva, mallerengues i picots
per despertar els sentits
a una primavera viva.

Botons d'or, pensaments d'alçada
deixant enrere el túnel d'avellaners
-camí del bestiar a la pastura estiuenca-
entre lliris dels prats i orquídies de muntanya.

I els arbustos de roser silvestre,
airosos, florits i acolorits
ens oferiran un dia els fruïts,
per endolcir el fred extrem del proper hivern.

Nit de cel empastifat

Nit de cel empastifat
que amaga les estrelles,
deixa veure les muntanyes del voltant
i les ombres de tots els arbres.

Blanc opac de núvols densos,
teranyina trista de la foscor
que ens empeny les mirades verticals
a interrogar al futur més immediat.

I ens deriva la resposta
a acomodar curiositats
sobre nebuloses, constel·lacions i galàxies
a dades i observacions de segona mà.