divendres, 26 de març de 2010

Acarona el vent

Acarona el vent

fulles, flors i branques,

i aixeca a mar onades.

Ens empeny

ben lluny el vent!

4 comentaris:

Pilar ha dit...

Al vent, la cara al vent, el cor al vent, les mans al vent, els ulls al vent, ... al vent del món.

M'has fet pensar en Raimon.

poesiaula ha dit...

Pilar, ja m'agradaria apropar-me a la seva subtilitat poètica...

Arare ha dit...

i amb el vent jo m'enrampo encara més, snif...

IBM, aniràs a Lorito, aquests dies? ÔÔ

poesiaula ha dit...

Arare, doncs a mi el vent em pentina...

Pas a Lorito; plus loin. A Cal Sarky du Sud...