statcounter
dimarts, 16 de juny del 2009
Xafogor
Xafogor pesant,
calor ambiental
entre brises
de migdia que arrosseguen
raigs de sol sufocadors...
Poema per a una mestra que es jubila
Treballadora incansable,
què faràs amb tot el temps?
T’arriba l’etapa de la impunitat,
de saber que t’organitzes la vida
i ningú ja te la organitzarà.
Fora horaris, graelles i quadres,
fora llistes, programar i avaluar.
Ara et toca viure a dojo
pels camins que t’has de dissenyar.
Treballadora incansable,
començares feina ben aviat.
Generosa afable i transmissora
de la llengua i el saber,
que aculls nenes i nens,
els hi ofereixes aixopluc
i els hi atanses als perquès.
El circuït, profund i dúctil
marcat per la dedicació
compaginant treball i estudi
entre família, llar i emocions.
Contundent, seu de criteri,
abastant ampli camp laboral,
estimada per alumnes i col·legues
en el teu llarg, llarg transitar.
Dinàmica i emprenedora,
confiada, amb recursos i gran impuls
has deixat empremta a l'escola
dia a dia, curs a curs.
Treballadora incansable,
què faràs amb tot el temps?
T’arriba l’etapa de la impunitat,
de saber que t’organitzes la vida
i ningú ja te la organitzarà.
Que trobis dies lúcids
i meravelles a l’abast,
et mereixes hores d’oci i descans,
et mereixes bona vida
i el que vulguis, ..................., copsar.
Tens el món pel davant.
Moltes hores de llum
i la disfressa ja d'època estival
a l'hemisferi nord del Planeta
tot esperant el gran solstici anual.
Moltes hores de llum
i les nits curtes de juny
ens col·loquen horitzons
per anar-hi anant ben lluny:
a les terres més estranyes,
a escalar altes muntanyes
pels camins fets d'il·lusions,
i a orbitar per nebuloses i galàxies...
dilluns, 15 de juny del 2009
Quan el sol
Quan el sol rebota al prat
l'herba esdevé llum,
i les flors pinzellades
d'un quadre diürn.
Les passes recullen verd
pel record a la mirada,
flaire d'espigues i alè d'alçada
per la memòria de l'olfacte
i mots per a aquest vers,
que vol rimar la natura amb la paraula.
***
Veure el trencalòs
sobrevolar majestuós
les zones més escarpades
i els cims arrodonits,
sentir volar les seves ales
sota el sol més furiós
entre els núvols poderosos.
Tancar els ulls i imaginar
tanta esfèrica perspectiva
d'un paisatge pirinenc
que és abrupte i delicat
entre la fortalesa i una vital fragilitat.
Veu les valls de les glaceres,
veu els verds més variats,
veu les titelles humanes
que s'entesten en envair el rocam,
trepitjar flor i pastures
i cridar amb veus desbocades
que per fi han arribat al camp.
La música dels prats
compassa els colors
amb l'aigua que llisca
entre bedolls, avets i flors.
Sentim cantar el cucut
i la griva, mallerengues i picots
per despertar els sentits
a una primavera viva.
Botons d'or, pensaments d'alçada
deixant enrere el túnel d'avellaners
-camí del bestiar a la pastura estiuenca-
entre lliris dels prats i orquídies de muntanya.
I els arbustos de roser silvestre,
airosos, florits i acolorits
ens oferiran un dia els fruïts,
per endolcir el fred extrem del proper hivern.