statcounter

dimecres, 8 de juliol del 2009

Capa de núvols

Capa de núvols
que va del blau al plom;
sembla arribar la tardor
quan l'estiu encara no ha viscut.

Neix avui el temps trasbalsat,
ens refreda una ombra sencera
que oculta tots els raigs del sol,
que dispara reviviscent la por,
que evoca amb basarda
dies vells d'absència total de color.

I és precedent d'algunes obres de ciència-ficció...

(Nits i dies d'absoluta negror
en que els humans, ja fantasmes,
són-som- monstres ferotges a un món de foscor).




dimarts, 7 de juliol del 2009

Cel ric







Cel ric, escenari

de temps canviant.
Ruta de núvols,
tour de cent vents,
volum de llum,
vols d'ocells,
a baix, amunt,
figures a l'aire.
Brisa, ball
amb els arbres:
remor de natura
que a l'atmosfera sura...

I jo, a terra,
esperant que caigui la pluja.



Bany





Aigua de mar:
mirall gran de plata
que rep cada albada
al sol amb un bany.

Passat de pirates,
gestes d'antics navegants
floten a la platja,
són records, anem nedant.

Deixen perenne una estela
són aigua, són sal,
són fragments d'història marina,
són llums que reflexen
les auques del mar.



***









dilluns, 6 de juliol del 2009

Pujar al terrat

El silenci,
la foscor.

Veure la lluna fluorescent
d'un daurat incandescent.

Pujar al terrat
amb quatre salts
i dilatar-me les pupil·les
dels meus ulls de gat.
Quedar-me immòbil allà dalt
fins que el silenci rebenti
i la foscor em retalli el cos
contra l'horitzó, a l'horitzó.

El silenci,
la foscor
.

diumenge, 5 de juliol del 2009

Ha tronat a mitja tarda

Ha tronat a mitja tarda,
s'ha cobert el cel de núvols
i la tempesta amenaçava
mentre bufava fort el vent.

Ha tornat a sortir el sol
per fer lluir flors i branques,
il·luminar un vespre de mel
i salpebrar la llum del cel.

Sense ploure cap gotellada,
ha fugit la nuvolada.
I és què l'oratge ens sorprèn
en capgirar la previsió anunciada.



Flors d'un dia







Flors d'un dia.
Vermell d'harmonia,
cinc pètals de simetria radial.


L'hibiscus: vitalitat
i valentia incondicional.


Del baladre







No estan quietes les branques,
es mouen flexibles al vent.
Fulles i flors del baladre,
verd i rosa dansant sota el cel.


Bonica i harmoniosa,
bonica natura verinosa
que augmenta la bellesa
del meu món estiuenc.


És viu el baladre

i mort el veí pruner nan japonès,
és viu i metzinós el baladre,
convivint amb l'aromàtic llorer.



***