Atemorit

Atemorit
el vaig veure anit,
era un bernat pescaire
atemorit i encongit
a la muralla il·luminada
de les antigues drassanes.


Sobre la vegetació trepadora,
pel damunt de la fosa
coberta per plantes de papirs.


Atemorit,
el vaig veure anit.

Retícula solar

Retícula solar,
bany a mar.
Bressol planetari.

Al llindar de les llums

Foto: crepuscle a Madagascar

Al llindar de les llums,
quan el capvespre es fa nit
i els núvols són a tocar.

Al llindar de les llums,
quan l'estiu obre el regne
del cel sublim estelat.

Al llindar de les llums,
quan ens embolcalla la flaire
de la florida que transporta l'aire.

Prenen vida els motors
que engeguen amb embranzida els mots
per a dir com t'encisa ara el món...

A les planes dels llibres

Ubicarem un gran mapa al cap
per no oblidar mai els somnis,
col·locarem a les valls
els que són realitzables
i entre els núvols i els cims
els més improbables.


I deixarem els impossibles
allotjats a les planes dels llibres,
doncs al món de les lletres
qualsevol somni és versemblant
si s'ubica a un univers factible
amarat pel tot és possible.

Sostre fumat

Sostre fumat,
cel de carbó,
la nit s'ha ennuvolat
i amaga la lluna plena.

Bufeu, follets i mags!,
aixequeu ventades
que escombrin les vaporades
per veure l'univers encantat.

Voleu fades i bruixes!,
foragiteu tanta negror,
que volem un bany d'estrelles
aquesta nit sinistra de juliol.

Brollen els poemes

A l'ombra del mots
brollen els poemes.

Són el revers del món,
són la vida amagada,
són anar del bracet d'una fada,
són somiar, són volar,
són bojos teoremes,
són remor, són cançó,
són ressò, són flaire i olor,
són batecs inevitables del cor.

Viuen les paraules

Viuen les paraules
vestides de nit
entre la lluna i el llit.


Sota les estrelles,
amb llum a les lletres
i gust de pastís.


Viuen al teu univers,
són prosa,
són vers.


Viuen les paraules.



***