Llum de tarda

Fotos: vegetació Delta de l'Ebre

Llum de tarda,
verd candent.

Si una hora s'amaga,
ve la següent
i sense rellotge,
el capvespre es fa present
pintant la natura
de llums i colors absents.

I els oblits d'altres temps,
les paraules ja ignorades
i records innocents
esdevenint sobtat present.

Pels camins de vacances

Ventades sobtades
rebenten onades
que es trenquen de cop.

Bressolada contínua
de brillants lluminosos
surant sobre el mar.

Harmonia de blaus
amb que l'estiu avia
les masses celestials,
els mars i oceans
i el soroll de la vida
que ens empeny pas a pas
pels camins de vacances
i els senders sensorials.

Pels temps farcits
de noves aventures,
de mirades i llunes,
de profundes nits,
de sabors i cultures,
de llindars infinits.


Què bufi el vent!
Què es trenquin les onades!
És temps per fruir
d'aires marins i denses volades.




***

Poemes i estacions

Li escriu un poema

l'estiu a l’hivern.

Parla l'estival poema
d'una calor extrema,
d'uns dies daurats,
de la brisa vora mar,
dels àvids mosquits,
de les festes amb ball
i dels passeigs llargs
pels camins i els camps.

Parla d'alguna tempesta,
d'una gran lluna plena,
de les olors de les flors
i de com reviu el bosc.

Parla dels ocells en vol,
parla de ruscos d'abelles,
parla de nits de revetlla
i del batecs alegres al cor.

Li contesta l’hivern
amb paraules de gel
explicant-li un panorama
de boira trist i blanca.

De foscor i de fred,
de nits inacabables,
de llargs geners
i de penes immenses.

De plors i renecs,
de nuvolades denses,
d'albades gelades
i de grips i nevades.

Se li congelen els mots,
pobre hivern, al poema.

Intervé tot seguit
la sàvia primavera
per cantar-li a la vida
una serenata sencera
i esvair així la tristor
d'un hivern prou enfeinat
amb el seu propi estat.

I ara vol parlar la tardor
per recordar que és l'estació millor:
-jo us regalo a tots
excel·lents collites,
varietats de colors
i llums de textures infinites.

Fa 40 anys

Milions de mirades

Té cràters i valls i mars,
té pols immòbil, silencis
i un món secret sideral.

Té magnetisme i misteri,
contes i llegendes amb música i balls,
històries de nits i miralls.

És discreta i prudent,
solemne al cel.
Llum blanca de fantasma,
fanal a voltes d'acer,
a voltes de plata,
llum fluorescent,
lluminescència aliena,
bola de vidre amb foguera
bola de vidre de mida canviant;
s'esvaeix amb l'albada,
conserva encara d'Armstrog la petjada,
i la memòria de milions de mirades
contemplant el salt al gris de la pantalla.

Què és?

De dia marxa,
el sol la treu.

De nit dansa,
al cel es veu.


***

Solució: la lluna

A la lluna!

Melodia quotidiana,
harmonia a l'univers.
Petjada d'astronauta,
imatges de ballet.


Van anar a la lluna,
van fer un viatge en coet,
i van tornar a la Terra
contemplant el firmament.




***