statcounter

dilluns, 20 de juliol de 2009

Poemes i estacions





Li escriu un poema
l'estiu al hivern.

Parla l'estival poema
d'una calor extrema,
d'uns dies daurats,
de la brisa vora mar,
dels àvids mosquits,
de les festes amb ball
i dels passeigs llargs
pels camins i els camps.

Parla d'alguna tempesta,
d'una gran lluna plena,
de les olors de les flors
i de com reviu el bosc.

Parla dels ocells en vol,
parla de ruscos d'abelles,
parla de nits de revetlla
i del batecs alegres al cor.

Li contesta el hivern
amb paraules de gel
explicant-li un panorama
de boira trist i blanca.

De foscor i de fred,
de nits inacabables,
de llargs geners
i de penes immenses.

De plors i renecs,
de nuvolades denses,
d'albades gelades
i de grips i nevades.

Se li congelen els mots,
pobre hivern, al poema.

Intervé tot seguit
la sabia primavera
per cantar-li a la vida
una serenata sencera
i esvair així la tristor
d'un hivern prou enfeinat
amb el seu propi estat.

I ara vol parlar la tardor
per recordar que és l'estació millor:
-jo us regalo a tots
excel·lents collites,
varietats de colors
i llums de textures infinites.






4 comentaris:

- assumpta - ha dit...

Maquíssim!
;)

poesiaula ha dit...

gràcies!

Ger Carreras ha dit...

M'encanta!, me'l reservo per a la tardor.

poesiaula ha dit...

gràcies, Ger.
De fet aquest poema serveix per qualsevol estació...