Poesiaula

dissabte, 1 d’agost del 2009

S'engalana el cel

S'engalana el cel amb núvols,
el blau esdevé tel grisot
i un ventet que bufa i bufa
vol regnar al nostre entorn.

Minva la llum de cada raig
ens visitarà aviat la pluja
per remullar-nos les vacances
i hidratar els camins pels cargols.

Brillaran les plantes.
I amb el crepuscle,
naixerà l'olor a fang.

Agost

Agost, el mes dels colors.

Intensos blaus d'estiu a mar,
tots els verds ondulats al camp,
el blanc del gelat de nata,
el blanc trencat de l'orxata
i el negre solemne de la nit al ras.

I aquell groc de tots els tons
musicat pels grills
que bronzeja i daura a diari el sol.

I el vermell de les flors,
de la síndria i del tomàquet,
dels raigs sobre la pell
i del mortífer foc al bosc.

Agost.

Madura el raïm al cep,
el temps té un volum intens.

Arribarà la nit de Sant Llorenç
i ens regalarà visions el cel:
el brunzir de les espurnes,
la fugida més fugaç dels estels...

Escenaris

Fotos: Tin' Agaró (Argèlia)

No són escenaris ni decorats,
és un tros de Terra al nostre abast.
De temps, espai i llum un tast.

divendres, 31 de juliol del 2009

Sintonia

Sintonia amb l'univers,
mantres rítmics i serens
que ens dipositen mots al vers,
significat al conjunt de les paraules
i harmonia interna al poema...

Copsar un moment,
definir una il·lusió,
anunciar una esperança,
improvisar la lucidesa del moment,
descriure el matís d'un raig,
descobrir remors al llindar del silenci,
regalar sons rimats a les oïdes més sublims
i algunes enyorances ponderades.

Fondre's en aquella llum clarivident
mentre avances, com les onades,
pel batec de les paraules.