divendres, 31 de juliol de 2009

Sintonia

Sintonia amb l'univers,
mantres rítmics i serens
que ens dipositen mots al vers,
significat al conjunt de les paraules
i harmonia interna al poema...

Copsar un moment,
definir una il·lusió,
anunciar una esperança,
improvisar la lucidesa del moment,
descriure el matís d'un raig,
descobrir remors al llindar del silenci,
regalar sons rimats a les oïdes més sublims
i algunes enyorances ponderades.

Fondre's en aquella llum clarivident
mentre avances, com les onades,
pel batec de les paraules.




2 comentaris:

Joana ha dit...

És molt bonic Isabel, m'encanta, vertaderament la poesia és com el batec de les paraules, és l'infinit de sensacions portat a un llimit extrem.
M'encanta!

poesiaula ha dit...

I és un plaer passejar-se i lliscar pel món poétic!