Creix cada gotim,
et vas inflant, raïm.
Sota el sol d'estiu
i les nits més dolces,
les que fan olor de flors
i duen a la flaire salabror,
les que ens conviden a estar a fora
i ens omplen el cel d'estels,
les que segur enyorarem
quan arribi el llarg hivern,
les que fan ombres de fantasmes
i passegen per dalt núvols fumats,
les que ens acullen al fons de l'univers
i volen retardar albades.
Les nits de lluna plena,
les que ens xiuxiueixen sons a l'orella,
les que ens llencen cometes
per formular desigs secrets,
les que juguen amb les marees,
les nits de foscors rimades...
Creix cada gotim,
et vas inflant, raïm.
I seràs un dia most,
i seràs un dia vi
per lluir tast exquisit
d'aquí a unes quantes nits.
(Aquest poema no és ben bé pels nens i nenes; és pels seus papes i mames)