Les vacances viscudes

Se'ns escapa el mes d'agost,
s'esmicolen ses últimes hores
entre les tristors d'un final irrecuperable
i els records d'un temps ja caducat...

Les vacances d'enguany,
encapsulades al cofre del desig
que ja sura al mar espès de les memòries,
el que naufraga sovint a l'illa de l'oblit.

Les vacances viscudes,
les vacances que hem gastat.

La rentrée

Del fantàstic i imprescindible blog http://dangerecole.blogspot.com/

A la barana dels nostres dits

Un esdeveniment de fa uns dies: la presentació del llibre col·lectiu a partir de l'obra i l'empeny del Jesus M. Tibau (blog "Tens un racó dalt del món")

Cito directament un text de'n Jesus, aparegut a Petrópolis:

Abans d'acabar, però, us deixo amb tots els noms i enllaços dels blocs dels participants: Tomàs Camacho, Frannia, Papallones en la llum, Thera, Transparència, Xarel_10, Col·lecció de moments, Poesiaula, Friccions, La gavina, Menjalletres, Planeta Clàudia, Mortadel·la casolana, Lluís Subirana, Poemes des de l'Alguer, Personal i transferible, Llum de dona, Un lloc per nosaltres, De res, massa, Tumateix llibres, Et vaig veure en un somriure, A peu coix, La Cerdanya des de can Fanga, Mentre la roba s'eixamora, Ara mateix, Josepa Ribera, Obstinacions, En un lloc de la Vall d'Aro, Res, El bar dels poetes, Brisalls de mar, Ricderiure bloc, Agustí Masip, Cap a la A, Horitzons inesperats, Paraules i mots, El pensador, Paraules despullades, El meu món - Luluji, Sentiments, Sònia Rigola, Si dubto és que sóc, Lo blòg deu Joan, Blog de l'Assumpta, Malerudeveure't, Do you want to know a secret?, Lletra nua, Escris del fum, El gatot, Alegria de la Huerta, La mirandolina, Des d'on neixen tots els somnis, Marta Pérez i Sierra, Agus Giralt, Rebaixes

Premi blog 10

Si la educación por sí sola no transforma la sociedad, sin ella, ni los cambios de la sociedad.
(Paulo Freire)

Mentre jo estava de passeig pel Tibet, el blog ha rebut un pretigiós premi directament de
http://pelsnens.blogspot.com/


Moltes gràcies!

Esfuma

(Gràcies, Sther. Fantàstica il·lustració!)



El temps ens tanca portes,
va aplegant arxius passats.
Esfuma les vacances
i ens duu als rails de la quotidianitat.

Jo tinc les rodes quadrades
i no les puc fer girar;
el temps demana coses
difícils de gestionar.

Encabir la mirada

He d'encabir la mirada
a la llum de la pantalla.

Després de passejar-la
per mils de cels
entre altes muntanyes,
per tota la màgia tibetana...

He d'encabir aquí la mirada.

Daurat al cel

Foto: Sahara (Argèlia)

És la primera llum de l'alba?
Són els últims raigs del dia?
És el color daurat al cel
i el silenci a la terra.