Un poema de setembre

Llum d'estiu
que va minvant
poc a poc, dia a dia.

Sura encara
el sol a mar
i els núvols
són esponges
d'aigua clara
allà dalt.

I els boscos la rebran
per fer créixer a tot el terra
la collita més extensa
que acolorirà pinassa i molsa
amb tons de foc i sol.

Mecanismes

Alarm from Meteorix007 on Vimeo.

Vídeo procedent del blog "Pinzellades al món".
Moltes gràcies, Sàlvia.

S'han posat en marxa
tots els mecanismes de la quotidianeitat.
Dies encadenats,
hores predestinades,
marc ben dibuixat
per a cada una de les estones.

Alarmes per aixecat-te;
rellotge i calendari:
duet a presidir
cada acció de la teva vida
fins que la mort te'ls aturi
al moment de la teva fi.

S'aixeca

S'aixeca el dia
amb núvols rosats,
omplen un cel
conegut i vell.

Amb límits ben dibuixats
que puc resseguir amb els ulls tancats.
I pocs, molt pocs espais en blanc
que el nou curs pessigarà...





***

Setembre

Benvingut, setembre,
al món habitual,
a la vida pautada
a les fotos-novetat.

A tornar a matinar,
a anar
pels camins de sempre,
al personal ritual,
a les maneres teves,
al paisatge igual.

Benvingut, setembre.

Horitzons propers

Estrets els carrers,
grises les façanes.

Nits sense cel,
horitzons propers.

Massa propers.
Fronteres conegudes
pels gestos vells,
els paisatges de sempre
i els temps permanents.

Les vacances viscudes

Se'ns escapa el mes d'agost,
s'esmicolen ses últimes hores
entre les tristors d'un final irrecuperable
i els records d'un temps ja caducat...

Les vacances d'enguany,
encapsulades al cofre del desig
que ja sura al mar espès de les memòries,
el que naufraga sovint a l'illa de l'oblit.

Les vacances viscudes,
les vacances que hem gastat.

La rentrée

Del fantàstic i imprescindible blog http://dangerecole.blogspot.com/