dijous, 3 de setembre de 2009

Un poema de setembre

Llum d'estiu
que va minvant
poc a poc, dia a dia.

Sura encara
el sol a mar
i els núvols
són esponges
d'aigua clara
allà dalt.

I els boscos la rebran
per fer créixer a tot el terra
la collita més extensa
que acolorirà pinassa i molsa
amb tons de foc i sol.