Foto: Tin 'Agaró (Argèlia)
Sembla un conreu de pedres,
sembla un camp de rocam
sembla un planeta estrany.
És un paisatge de la Terra,
és un escenari gran i sobirà.
Sorra ocre del desert,
i roques esculpides pel temps
que aixopluguen sargantanes.
***
statcounter
divendres, 25 de setembre del 2009
Sembla
Sembla un conreu de pedres,
sembla un camp de rocam
sembla un planeta estrany.
És un paisatge de la Terra,
és un escenari gran i sobirà.
Sorra ocre del desert,
i roques esculpides pel temps
que aixopluguen sargantanes.
***
Fuig l'alè
Fuig l'alè dels dies fèrtils,
fuig la llum d'estiu al cel,
ja retornen els horaris
a gelar l'hàlit càlid de la gent.
**
S'ha esfumat el ritme natural,
aquell viure d'esma i res més,
estimar l'oratge i deixar-s'hi bressolar
pel primer raig o els núvols, i volar...
****
dijous, 24 de setembre del 2009
Som al temps de les carbasses
Foto: carbasses de l'hort de la Casa Nova de Sant Miquel
Aiguafreda
Aiguafreda
Som al temps de les carbasses,
dels capvespres d'aquarel·la,
dels camps ja cansats,
del final de la verema,
som al temps dels dies nobles
i de les nits amb més fanals.
De colors nous als arbres,
dels boscos amenaçats
i de la natura que ens esquitxa
hores pulcres per pensar.
De verd trist i vils caceres,
de sol provisional,
d'agendes atapeïdes
i d'albades ben mandroses.
dels capvespres d'aquarel·la,
dels camps ja cansats,
del final de la verema,
som al temps dels dies nobles
i de les nits amb més fanals.
De colors nous als arbres,
dels boscos amenaçats
i de la natura que ens esquitxa
hores pulcres per pensar.
De verd trist i vils caceres,
de sol provisional,
d'agendes atapeïdes
i d'albades ben mandroses.
Som al temps de les carbasses,
dels capvespres d'aquarel·la,
dels camps ja cansats.
*****
dels camps ja cansats.
*****
Quietud
De nit, estels i lluna
i cada finestra, una a una,
escampa vida.
És pluja de llum,
és silenci als vidres,
és la veu dels somnis,
és quietud a dins.
i cada finestra, una a una,
escampa vida.
És pluja de llum,
és silenci als vidres,
és la veu dels somnis,
és quietud a dins.
dimecres, 23 de setembre del 2009
Som els guatxi-guatxi
Som els guatxi-guatxi,
anem pel món rient
i fent pessigolles a la gent.
Ens agrada mirar el cel
i veure una nit d'estels.
Ens agraden les ventades
quan són exagerades.
Ens agraden els ruixats
quan cauen pels terrats.
Ens agraden els somriures,
ens agraden les rialles,
ens agraden les brometes
i també les pallassades.
Som els guatxi-guatxi,
anem pel món rient
i fent pessigolles a la gent.
anem pel món rient
i fent pessigolles a la gent.
Ens agrada mirar el cel
i veure una nit d'estels.
Ens agraden les ventades
quan són exagerades.
Ens agraden els ruixats
quan cauen pels terrats.
Ens agraden els somriures,
ens agraden les rialles,
ens agraden les brometes
i també les pallassades.
Som els guatxi-guatxi,
anem pel món rient
i fent pessigolles a la gent.
La tardor s'ha fet poema (segona part)
Clicant aquí podeu trobar la primera part
Foto: Monasterio de Cañas (La Rioja)
Foto: Monasterio de Cañas (La Rioja)La tardor s'ha fer poema
per enrederir l'albada
i avançar postes de sol
a la dansa de temporada.
La tardor s'ha fet poema
per fer ploure els mots
que s'arrelen a la terra
com els naúfrags als illots.
La tardor s'ha fet poema
per parlar-nos a cau d'orella
de carbasses, foc i nous,
de castanyes, fum i panses,
de molsa humida, suro i fred,
de ruixats i grans ventades.
D'un dia que ens durà l'hivern
pintat als núvols del cel
i als rostres gelats pel vent.
***
per enrederir l'albada
i avançar postes de sol
a la dansa de temporada.
La tardor s'ha fet poema
per fer ploure els mots
que s'arrelen a la terra
com els naúfrags als illots.
La tardor s'ha fet poema
per parlar-nos a cau d'orella
de carbasses, foc i nous,
de castanyes, fum i panses,
de molsa humida, suro i fred,
de ruixats i grans ventades.
D'un dia que ens durà l'hivern
pintat als núvols del cel
i als rostres gelats pel vent.
***
La sirena
"La sirena", M.P.R. (8anys)
La sirena
Nedava pel mar
la sirena més dolça
solcant cada onada
fins arribar al far.
S'enlluernà la sirena
i cantava fins l'alba.
I en sortir el sol,
la sirena callava.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)