statcounter
diumenge, 27 de setembre del 2009
Els follets
Juguen àgils
els follets,
i es banyen dins
les gotes d'aigua
fins que la nit
irromp al bosc
amb el tel més fosc
de silenci i calma.
Busca cada follet així
entre els bolets un llit
amb llençols de boira,
plomes al coixí,
molsa humida
i herba a l'alfombra.
I quan és l'albada
corre la veu
d'un bolet a l'altre:
- sortiu follets,
que arriben uns ogres
de peus gegants
i mirades d'escombriaires.
Són de la tribu dels boletaires!
els follets,
i es banyen dins
les gotes d'aigua
fins que la nit
irromp al bosc
amb el tel més fosc
de silenci i calma.
Busca cada follet així
entre els bolets un llit
amb llençols de boira,
plomes al coixí,
molsa humida
i herba a l'alfombra.
I quan és l'albada
corre la veu
d'un bolet a l'altre:
- sortiu follets,
que arriben uns ogres
de peus gegants
i mirades d'escombriaires.
Són de la tribu dels boletaires!
Etiquetes de comentaris:
boletaires,
bolets,
follets
dissabte, 26 de setembre del 2009
Reialme del taronja
Reialme del taronja,
caquis, magranes
pinetells i carbasses,
el cor de les flames
i les fulles dels arbres
color llar del bosc.
***
Repós, reflexió.
Les vinyes, oxidades
ànima de ferro
als pàmpols i als solcs.
***
Esperit i vida,
antesala del roig
que empeny i esperona
la victòria del foc.
***
Arxiu de collites,
present d’abundor
passat de verds tendres,
futur de fredor.
***
Reialme del taronja
amb halo de tardor,
que acull i acarona
el temps del temps millor.
***
Etiquetes de comentaris:
poema de tardor,
poema del taronja,
tardor,
taronges de tardor,
temps de tardor
Tempestes, ruixats (mantra pro-pluja)
Tempestes, ruixats
que inunden les terres,
que cauen al mar,
que pinten als mapes
raigs, núvols i por.
Aigua celestial
que rega els boscos,
que ens deixa aromes
de bolets i tardor.
Etiquetes de comentaris:
ruixats,
tardor,
tempestes,
temps de tardor
divendres, 25 de setembre del 2009
Sembla
Foto: Tin 'Agaró (Argèlia)
Sembla un conreu de pedres,
sembla un camp de rocam
sembla un planeta estrany.
És un paisatge de la Terra,
és un escenari gran i sobirà.
Sorra ocre del desert,
i roques esculpides pel temps
que aixopluguen sargantanes.
***
Fuig l'alè
Fuig l'alè dels dies fèrtils,
fuig la llum d'estiu al cel,
ja retornen els horaris
a gelar l'hàlit càlid de la gent.
**
S'ha esfumat el ritme natural,
aquell viure d'esma i res més,
estimar l'oratge i deixar-s'hi bressolar
pel primer raig o els núvols, i volar...
****
dijous, 24 de setembre del 2009
Som al temps de les carbasses
Foto: carbasses de l'hort de la Casa Nova de Sant Miquel
Aiguafreda
Aiguafreda
Som al temps de les carbasses,
dels capvespres d'aquarel·la,
dels camps ja cansats,
del final de la verema,
som al temps dels dies nobles
i de les nits amb més fanals.
De colors nous als arbres,
dels boscos amenaçats
i de la natura que ens esquitxa
hores pulcres per pensar.
De verd trist i vils caceres,
de sol provisional,
d'agendes atapeïdes
i d'albades ben mandroses.
dels capvespres d'aquarel·la,
dels camps ja cansats,
del final de la verema,
som al temps dels dies nobles
i de les nits amb més fanals.
De colors nous als arbres,
dels boscos amenaçats
i de la natura que ens esquitxa
hores pulcres per pensar.
De verd trist i vils caceres,
de sol provisional,
d'agendes atapeïdes
i d'albades ben mandroses.
Som al temps de les carbasses,
dels capvespres d'aquarel·la,
dels camps ja cansats.
*****
dels camps ja cansats.
*****
Etiquetes de comentaris:
cançó de tardor,
carbasses,
poema de tardor
Subscriure's a:
Missatges (Atom)