Foto: llums i ombres a l'illa de Santa Margarida. Budapest
És octubre un espai,
és tancar aviat les finestres
és sentir que les nits
t'atorguen més hores pels somnis,
és celebrar xàfecs i sobtades tempestes,
és gaudir d'una lluna gegant equinoccial
que es reflexa a les aigües més quietes.
I esperar novetats teatrals
i pel·lícules llargament anunciades
i recloure les plantes, ja sense flors, a l'interior
i sentir la progressiva absència
al cel d'ocells, i els seus cants, i els seus vols.
Retratar al jardí l'última flor,
remenar als calaixos per trobar
una recepta de llenegues en conserva.
I reservar una matí per collir aranyons,
buscar una pineda seu de rovellons
i trepitjar-la amb sublim lleugeresa
escannejant amb l'esguard cada pam de terra,
i atansar-se amb la mirada al color rosat
que pinta l'horitzó el pinzell del capvespre.
I contemplar els castanyers disfressats de tardor,
i els pàmpols inversemblants que perden ja els ceps
i els taronges capritxosos escampats entre els verds
allà, al vessant assolellat d'aquella muntanya...
És octubre un espai.
