statcounter

dimarts, 6 d’octubre del 2009

Compartint espai i temps






Sol de llum daurada
-fa el ronso i no acaba de marxar-,
i lluna plena sobirana
-ha sortit, és ufana esfera blanca-
superposen simultànea presència
a aquest immens cel.

El sol, cap a l'oest
i la lluna és a l'est.

Dues llums: una càlida,
l'altra freda...




***

Vaig trobar una vaca



Anant a buscar bolets
per una pineda de la Cerdanya,
passava per aquest idíl·lic indret
i em vaig trobar de cara una vaca.

Ella hi anava pasturant
i jo escombrant el terra amb l'esguard;
ens miràren, i vam continuar
cada una, com si res, en un llarguíssim instant.

dilluns, 5 d’octubre del 2009

Rosat al cel


Foto: la serralada del Cadí des de Músser (Cerdanya)


Rosat al cel i als cims,

capvespre tènue de calma i llum difusa
que aviat ens farà només contemplar la lluna.

Serà record la serralada
i cada bosc un lloc fosc;
tan sols el cel tindrà entitat
per enfocar nostra mirada.



Festa gran


Fan festa gran els cargols,

celebren la festa anual:
gimcana al camp de cols,
llançament de bava amb salts,
carreres, girament de pedres
i escalada lliure per l'herba.

Mengen bolets,
beuen suc de tempesta,
ballen sardanes i minuets
ensumant flaires de les figueres.



diumenge, 4 d’octubre del 2009

Vull




Vull veure una vinya feréstega,

vull retornar a un lloc sense temps,
vull sentir el soroll d'una fulla
quan s'estimba al mig del camí
i ser el vent que la voleia
quan la foscor empeny la nit.

I tenir els ulls del mussol
i un olfacte de fura
i el pèl de la guineu.
Ser un regal de la natura...




***






dissabte, 3 d’octubre del 2009

Collita de primera






Sublim serà la cacera,

i generós el terra
amb una collita de primera
.

A la vora dels pins, rovellons.
Amagant-se entre la molsa, camagrocs.
I els ceps, emmarcats per la fullaraca del bosc.





***

divendres, 2 d’octubre del 2009

Juguen els núvols


Foto: a un racó del Tibet




Juguen els núvols al cel,

viuen dies i dies d'oci
i ballen cofois amb el vent.

Fan formes,
es mouen i volen,
s'alcen i baixen,
canten mantres als raigs de sol,
a la lluna variable i nocturna,
al fugir sobtat de la gent
quan les gotes gruixudes són pluja,
als vidres que fan dibuixar formes a l'aigua,
a l'arc iris llunyà,
a l'horitzó que reclama atenció
i als rossinyols, ceps i rovellons
que ens regalarà enguany la tardor.


***