statcounter

divendres, 16 d’octubre del 2009

Les hores petites

Sentir amb aquest alè de tardor
la gràcia de fruir de les hores petites
emmarcades per l'evasiva foscor
que anuncia els primers raigs...
*
A una ciutat que s'aixeca a diari
remenant vèrtics vitals,
que empeny agosserada als seus humans
a moure's de costat, i amunt i avall,
que atreu projectes ilusos
bastits a les desesperances,
que aixopluga al port transatlàntics i pasteres,
que escarba als núvols de cels nous.
*
Que contempla el primer fred dels sense sostre,
el silenci esgotador de qui no té interlocutor,
que contempla les fisures del temps
i les tempestes que esmicolen agendes.
Que reescriu vides i signa defuncions,
que decora ses places amb obres
i escampa florides empolsegades als balcons.
*
La gràcia de fruir de les hores petites.
***

dijous, 15 d’octubre del 2009

Als túnels

Res no és mesquí,
ni cap hora és isarda...
Salvat Papasseit
P
Protagonisme dels moments
a la vida intensa i silenciada
de cada ésser que pobla la Terra.
*
El passeig verd de l'insecte-pal,
la meva mirada al primer planeta
que apareix lluminós al cel ja fosc,
aquell udolar l'origen del qual no identifiques,
la marmota immòbil sobre la pedra,
i el nen amb mocs arrebossat d'arena.



*
Tantes hores de feina
d'obrers sense nom ni biografia amb lletres,
fissures i esquerdes a les mans d'una nena,
el balbuceig d'un estranger parlant la nova llengua...


*
Les formigues cooperatives,
els presidents sense premi Nobel,
els habitants dels pobles
i els que omplen els vagons del subsòl
als túnels de qualsevol ciutat.


Als túnels.
*
**
***

Som els guatxi-guatxi 2

Som els guatxi-guatxi,
anem pel món rient
i fent pessigolles a
la gent.

No ens agraden les fronteres

ni les
penes ni les guerres.

No ens agraden els lladres
ni les mentides a les lletres.

No ens agraden les bruixes vestides de fades
ni els ogres dolents.




Som els guatxi-guatxi,
anem pel món rient
i fent pessigolles a la gent.


***

El Sol i la Terra

Vivim al sistema solar,
vivim al damunt d'un Planeta
que gira i gira al voltant
d'una gran estimada estrella.


L'estrella és molt brillant,
el Planeta a diari la venera
i quan l'amaga la nit
la Lluna ens la reflexa.


El Sol és la nostra estrella
i la Terra, el feliç i bonic planeta.



***

Llumeneta voladora

Una nit d'estels i lluna
vaig veure una llum brillant
abruptament giragonsant
pel damunt dels nostres caps.
*
-Llumeneta voladora,
has trobat un lloc de pas,
t'enlaires a les palmeres,
t'enlaires cap a dalt!-
*
Era una cuca de llum
que competia sota el cel
amb el titil·lar d'algun estel
en atraure de nit la lluna.
*
**
***

dimecres, 14 d’octubre del 2009

Sóc el vent

Sóc el vent més sec que bufa,
sóc el vent que mou els núvols,
el que aixeca fulles sota la lluna
i us fa augmentar les pors...
***
El que xiula i empeny portes,
el que trenca branques contra els vidres,
el que us fa trontollar ànima i cos
el que aixeca tempestes,
el que provoca ones gegants
el causant de molts naufragis
el que empeny veles amb fúria
i estimba els vaixells als penyassegats.
El que es calma quan està cansat.


Sóc el vent, el vent del cel i de la Terra,
el que bufa i s'emporta les promeses,
el que fa volar i empeny projectes,
el testimoni del passat
el que existeix des de temps immemorial...
Sóc el vent.



********
***

Fent l'animal

Aixoplugar-se entre les branques,

cercar dissimuladament el cau,

desaparèixer de la vista estranya.

Protegir la vida,

fugir del temor.

Salvaguardar el que és propi,

espantar la mort.



***