Ves, què hi farem?

Aixecar-te de nit,

esperar que el cel

vagi aclarint,

que el sol aparegui

precedit per llums

canviants i inversemblants,

acolorides i brillants

que només poden sortir

de la vareta d'una fada,

o dels somnis d'un mag.

Colors d'ambre ancestral,

rosats fugint als taronges,

albada que a ciutat

sembla cinema inventat.

Colors que a poc a poc

es van concentrant

als blaus ben convencionals,

d'aquells que et conviden

a sortir de casa i accelerar els pas.

Els blaus dels primers freds,

els blaus tardorals,

els blaus que al cel

comencen a pintar

la monotonia

i el - ves, què hi farem? de cada dia.

Raïm daurat

Raïm daurat
de pell tan fina,
raïm que al sol
has madurat.

Raïm ben dolç
que a la vinya
t'ofereixes
amb esplendor.

Regal i so
a cada gotim,
xuclem el most
amb fruïció.


Excel·lent sabor,
tast de natura.
Nits de lluna,
dies de raigs i pluja...

Dies de vespres grisos

Dies de vespres grisos

i blaus de totes les foscors;

cels d'aigües fredes

i vents sobtats de cop.

***

Taques de vi a les fulles,

branques nues de verdor

que duen aires d'enyor

sota uns raigs tristos

tot dolcesa de tardor.

***

Crema de castanyes,

mandonguilles amb ceps,

raïm gegant,

els últims préssecs,

xocolata desfeta

i cafè amb sobretaula de diumenge.

***

I a la més lluminosa finestra,

imatges dels viatges recents.

Sediments a la memòria

i projectes per viure amb fe.

***

Temps de nous caus,

de collites a les golfes,

d'humitats i d'abundor,

d'àpats densos

sobre estovalles de blancor.

***

De ritmes als astres

i poemes al bosc,

somnis de boletaires

entre pinyes i ombres

que juguen amb el sol,

confonen les hores al rellotge

i ens planten el fred al cos.

***

Anirem al bosc

Anirem al bosc a agafar llenya,

castanyes, bolets i energia

enmig d'aquesta llum pansida

que a la tardor es capfica.

**

Serem gota de pluja,

vent i mort de fulla,

fred de nova factura,

núvols de vell record,

mallerenga que piula,

serem branques-bressol.

**

Serem so de riu llunyà,

escaiot de vaca bruna,

petjada al fang que xucla

i herba que encara té color.

Omplirem de bolets el cistell,

lligarem feixos de llenya,

agafarem castanyes i pinyes,

i els ocres faran barreja

per pintar-nos imatges al cervell.

**

I de nit, a la llar de foc,

crepitaran mil guspires

esclataran les mal tallades castanyes

i serem veu d'històries de por.

**

Anirem a dormir

per somiar amb fantasmes,

visites d'esquelets i esperits

i lluminària de carbasses.

**

Halloween i castanyada,

festes de tardor

que ens decoren les aules

amb la natura al cor

i les llegendes dels morts.

***

Edredons, mantes i vànoves

Edredons, mantes i vànoves,

heu caigut a sobre els llits

per aïllar els somnis solemnes;

benvinguts siau, cobrellits.

***

Càmera d'aire cada una de les nits

embolcall-aïllant pel cos

de les sobtades inclemències

que ens duu l'oratge de tardor.

***

Aixopluc i protecció

mentre duri el fred

al nostre racó de món;

vànoves, mantes i edredons...

***

Benvinguts siau, cobrellits,

càlids amics tèxtils de les nits

***

Grocs i taronges

Acomiadar els grocs

i rebre els taronges.

Entrar al bosc,

essent gota de pluja

i lluentor a cada fulla.

Al laberint del temps,

jugar amb les portes.

Escriure un poema

Escriure un poema,

buidar el cap de paraules

i viatjar amb l'esguard

per un cel de tempesta.

*

Tenir sols un ritme

i teclejar els mots.

El mot del tro que trona,

de la pluja que plou,

del fred poderós

i del vent més ferotge que bufa.

*

De la terra humida,

de l'olor de les fulles

que perderen la vida,

dels bolets futurs,

de l'esclat de mil llavors,

dels ocells que s'ho miren,

del cargol que es sorprèn;

els mots que et brollen a mida...

*

I tancar amb punt final

l'última estrofa,

per acabar amb un vers

que t'acaroni l'oïda

sense oblidar llegir tot sencer

el poema en pantalla

i veure si la rima no falla,

si té el ritme ficat a cada paraula,

si el que dius és verdader,

si el lector s'ho creurà

i tindrà ganes qualsevol dia

de llegir més poesia...

***