Una estrella lluminosa

Una estrella lluminosa
que ens ve a visitar,
s’amaga a la vesprada
i torna sempre de matinada.



Font de vida i calor
al hivern i a la tardor.
Ens regala llum el sol
a qualsevol estació.




***

Totes les hores del dia

Totes les hores del dia
tenen llums força especials.

Són més i més variades
els dies de tempesta,
quan els núvols van de festa
i conviden vents i aiguats.

Hi ha matins ben transparents
que juguen a ser rogencs
o a esgrogueir tossuts l'albada;
emblaveix després el panorama,
o es deixa esvair entre els grisos
que s'entesten a regnar.

I els migdies,
i les tardes,
i el vespres,
i les nits
van pintant per moments
pinzellades lluminoses al cel .

Agraïments, xifres i... fins demà

AGRAÏMENTS

Gràcies per totes les vostres visites,

pels comentaris i les opinions.

Per les paraules de confort,

pels silencis i les paraules omitides.

Des de Califòrnia,

i de Nova York,

des de Vitoria

i de la Safor.

Des de les illes

i els continents.

XIFRES

Cent mil visites,

mil quatre-cents posts

i quatre anys poètics

dins d'aquest blog.

i... FINS DEMÀ !

La primera nevada

Ha caigut la primera nevada

a territori de muntanya.

Benvingut siguis, hivern!

A poc a poc ens aniràs atrapant,

i faràs de l'ambient regne del fred,

pintaràs de blanc el territori

i abastiràs de neu glaceres i llacs.

***

Coses dels mots

Reposen de nit els mots,

prenen la rosada a l'alba.

S'aixequen per estrenar el dia

i anomenar les coses de la vida.

***

Text argumental

Nit i dia, fil que teixeix el text argumental;
a cada estona, obrim parèntesi ocasionals.

(Anècdotes i clams,
càntics, renecs de son i fam
i badalls que amaguen
tendències un poc animals)





I, de tant en tant, l'hipertext
és sovint súper-sensacional!

A migdia surt el sol

A migdia surt el sol,
l'aclapara la nuvolada.
Cada raig intenta destacar
amb una lluminària apagada.

Timidesa del gran astre,
decisió de tots els núvols,
que juguen a passejar
i a ser font d'aiguats de molta bellesa.


Hi ha al cel una batalla
de presències momentànies;
és cosa de la tardor lluir cels
de textura extemporània.


Són dies canviants
d'oratge protagonista
que ens obliga a vestir
com no aprovaria un estilista.


Amb sandàlies i mitjons,
samarreta de coll alt
i mànigues tres quarts.
Amb xal sobreposat,
paraigües com umbrel·les
i gavardines de roba fina.


A migdia surt el sol,
l'aclapara la nuvolada.
Cada raig intenta destacar
amb una lluminària apagada.

Caurà a la tarda una pluja lenta,

adient, gloriosa i compassada
per donar plaer als cargols

que surtiran a fer una desfilada.