Ensumar l'aroma dolç
de les castanyes torrades,
volar entre el vent huracanat
i el fred que la tarda ens ha portat.
Tancar els ànecs avui aviat
i esperar una nit en calma
per celebrar la castanyada
al caliu més càlid de la llar.
Rememorar passats octubres
amb cels tenyits als vespres,
i somiar que sempre es festa
i que podem gaudir dels cels com sants.
Pessigar pinyons dels panellets,
i amagar-los entre els altres
fins que no podem dissimular
i admetre que estan tots foradats.
Ensumar l'aroma dolç
de les castanyes torrades,
volar entre el vent huracanat
i el fred que la tarda ens ha portat.
statcounter
dijous, 29 d’octubre del 2009
Ens agraden els poemes
Ens agraden els poemes
amb música per dins,
ens agraden les rimes
boniques per senzilles.
I les paraules fluides al vers
que ens parlen amb harmonia,
amb la veu dels núvols i el cel.
Ens agraden els passeigs
pels textos amb paisatge,
les textures que abelleixen
les llums i els raigs
de moments determinats.
Ens agrada el pensament
que avança i que explica
reflexions del nostre món,
ens agraden les paraules
que ens regalen aixopluc,
ens agrada l'eix planer
que defensa a l'indefens,
el saber que recolza
el desig d'anar enllà...
I tornar a la poesia
per coreografiar la vida.
amb música per dins,
ens agraden les rimes
boniques per senzilles.
I les paraules fluides al vers
que ens parlen amb harmonia,
amb la veu dels núvols i el cel.
Ens agraden els passeigs
pels textos amb paisatge,
les textures que abelleixen
les llums i els raigs
de moments determinats.
Ens agrada el pensament
que avança i que explica
reflexions del nostre món,
ens agraden les paraules
que ens regalen aixopluc,
ens agrada l'eix planer
que defensa a l'indefens,
el saber que recolza
el desig d'anar enllà...
I tornar a la poesia
per coreografiar la vida.
Etiquetes de comentaris:
com fer poemes,
poema sobre els poemes,
poemes
dimecres, 28 d’octubre del 2009
Cel blanc
Cel blanc de mitja tarda
que amaga els raigs de sol,
fa sentir tristor a la cara
i l'enyorança a dins del cor.
Enyorança dels cels blaus,
dels banys al mar tranquil,
d'un estiu que ja ha fugit,
dels dies llargs de més calor...
que amaga els raigs de sol,
fa sentir tristor a la cara
i l'enyorança a dins del cor.
Enyorança dels cels blaus,
dels banys al mar tranquil,
d'un estiu que ja ha fugit,
dels dies llargs de més calor...
Etiquetes de comentaris:
cels,
estiu i tardor,
núvols
El gruix de tela
Entra el sol per les finestres
i els raigs, inclinats, fan brillar el terra;
la tardor ens endinsa al món dels vents,
als canvis sobtats del cel
i al paradís de les més crues tempestes.
Caducat l'estiu fa temps,
anirem mudant la roba
fins adaptar el gruix de tela
a la temperatura ambient.
Quan d'aquí un temps regni l'hivern
trobarem amb facilitat la vestimenta adient.
i els raigs, inclinats, fan brillar el terra;
la tardor ens endinsa al món dels vents,
als canvis sobtats del cel
i al paradís de les més crues tempestes.
Caducat l'estiu fa temps,
anirem mudant la roba
fins adaptar el gruix de tela
a la temperatura ambient.
Quan d'aquí un temps regni l'hivern
trobarem amb facilitat la vestimenta adient.
Les boires
Cada matí les boires
fan un dens coixí,
el mar està tranquil
i el sol no acaba de reeixir.
La tardor ens dibuixa a diari
un cel nou per gaudir
dels núvols que es desplacen
i del raig que vol lluir.
Sortirem de casa amb ganes
de contemplar les novetats
tant si es tracta de l'oratge
com d'assumptes generals.
fan un dens coixí,
el mar està tranquil
i el sol no acaba de reeixir.
La tardor ens dibuixa a diari
un cel nou per gaudir
dels núvols que es desplacen
i del raig que vol lluir.
Sortirem de casa amb ganes
de contemplar les novetats
tant si es tracta de l'oratge
com d'assumptes generals.
dimarts, 27 d’octubre del 2009
Crisantems
Un ram de crisantems
a un gerro d'aigua clara
entre el marbre i el xiprer,
a l'ombra freda de la tarda.
Tres dies de color
a cada pètal de les flors;
quedarà pansit el pom,
caducarà al mig de la tardor.
I en començar les nevades,
quedaran colgats els crisantems.
***
Etiquetes de comentaris:
cementiri,
crisantems,
el pas del temps
Amb cara de por
Llums de fanals
i espelmes blanques,
cohort d'esperits,
monstres i fantasmes.
I a cada cantonada,
una gran carabassa
amb cara de por
i raig de tremolor
en veure, a la foscor,
com volen les escombres
amb bruixes
fetes d'ossos i ombres.
S'omple de nit el poblat
s'omple de boira cada terrat,
de vent tempestuós tot l'arbrat
i el meu cor és ja a punt de l'infart...
i espelmes blanques,
cohort d'esperits,
monstres i fantasmes.
I a cada cantonada,
una gran carabassa
amb cara de por
i raig de tremolor
en veure, a la foscor,
com volen les escombres
amb bruixes
fetes d'ossos i ombres.
S'omple de nit el poblat
s'omple de boira cada terrat,
de vent tempestuós tot l'arbrat
i el meu cor és ja a punt de l'infart...
Etiquetes de comentaris:
poema de Halloween,
poema de por,
poemes de Halloween
Subscriure's a:
Missatges (Atom)