Petita cançó de tardor, amb castanyes i olor

Les castanyes fan olor
si les torres, si les torres,
les castanyes fan olor
si les torres dins del foc.


Te les menges, te les menges
les castanyes de tardor,
te les menges, te les menges
mentre cantes la cançó.

Castanyada

Ensumar l'aroma dolç
de les castanyes torrades,
volar entre el vent huracanat
i el fred que la tarda ens ha portat.

Tancar els ànecs avui aviat
i esperar una nit en calma
per celebrar la castanyada
al caliu més càlid de la llar.

Rememorar passats octubres
amb cels tenyits als vespres,
i somiar que sempre es festa
i que podem gaudir dels cels com sants.

Pessigar pinyons dels panellets,
i amagar-los entre els altres
fins que no podem dissimular
i admetre que estan tots foradats.

Ensumar l'aroma dolç
de les castanyes torrades,
volar entre el vent huracanat
i el fred que la tarda ens ha portat.

Ens agraden els poemes

Ens agraden els poemes
amb música per dins,
ens agraden les rimes
boniques per senzilles.
I les paraules fluides al vers
que ens parlen amb harmonia,
amb la veu dels núvols i el cel.


Ens agraden els passeigs
pels textos amb paisatge,
les textures que abelleixen
les llums i els raigs
de moments determinats.


Ens agrada el pensament
que avança i que explica
reflexions del nostre món,
ens agraden les paraules
que ens regalen aixopluc,
ens agrada l'eix planer
que defensa a l'indefens,
el saber que recolza
el desig d'anar enllà...

I tornar a la poesia
per coreografiar la vida.

Cel blanc

Cel blanc de mitja tarda
que amaga els raigs de sol,
fa sentir tristor a la cara
i l'enyorança a dins del cor.


Enyorança dels cels blaus,
dels banys al mar tranquil,
d'un estiu que ja ha fugit,
dels dies llargs de més calor...

El gruix de tela

Entra el sol per les finestres

i els raigs, inclinats, fan brillar el terra;

la tardor ens endinsa al món dels vents,

als canvis sobtats del cel

i al paradís de les més crues tempestes.





Caducat l'estiu fa temps,

anirem mudant la roba

fins adaptar el gruix de tela

a la temperatura ambient.






Quan d'aquí un temps regni l'hivern

trobarem amb facilitat la vestimenta adient.

Les boires

Cada matí les boires
fan un dens coixí,
el mar està tranquil
i el sol no acaba de reeixir.

La tardor ens dibuixa a diari
un cel nou per gaudir
dels núvols que es desplacen
i del raig que vol lluir.

Sortirem de casa amb ganes
de contemplar les novetats
tant si es tracta de l'oratge
com d'assumptes generals.

Crisantems

Un ram de crisantems

a un gerro d'aigua clara

entre el marbre i el xiprer,

a l'ombra freda de la tarda.

Tres dies de color

a cada pètal de les flors;

quedarà pansit el pom,

caducarà al mig de la tardor.

I en començar les nevades,

quedaran colgats els crisantems.

***