S'acaba l'octubre;
la vinya s'adorm,
el bosc s'arreplega
i els cims seran blancs
qualsevol albada
mentre madura el most
a la barrica més bona
i el vi novell ens sorprén
fluint de nou ben d'hora.


El temps no té rellotge,
la natura s'esmuny
i nosaltres correm
fent carreres amb els moments;
som sovint sords i cecs,
no sentim com marxen els ocells,
no veiem els matisos del cel
ni la llum dels capvespres.


S'acaba l'octubre,
i els mesos vindran
amb l'ordre de sempre,
primer serà el torn de novembre,
i de seguida, ens atraparà desembre.

Fum, mel

Fum, mel,
terres i foc.
Taronja i groc
pinten la tardor.

Cauen les fulles,
declina el sol
i ballen els núvols
amb ganes d'enfangar
la terra que espera
pluja en abundor.

Serenes jornades
en evolució,
ens feu anar des de la calor,
per les escales del canvi
cap a la més llarga foscor
de nits blanques i fredes,
d'albades de gel,
de dies minsos
amb poques hores de sol.

I serà ja temps del hivern,
d'orfes i desarrelats avets,
de lluminosa parafernàlia
i de treves a les batalles.




S'esmuny el temps
passejant oratges variats
i cíclics decorats
per la nostra vida,
al teu pas, al meu pas.

El vent i les paraules

S'enduu el vent les paraules,
capgira les frases,
volen a l'aire
i es perden,
remolins d'ones
sonores cap a l'oblit.

A buscar castanyes

Anirem al bosc
a buscar castanyes,
les courem al foc
quan es faci fosc.

Cantarem cançons

i explicarem històries,

cantarem cançons

de pluja, nit i trons.

Aquell feix de llum de lluna

Un feix de llum de lluna,
Júpiter al mig del cel
i una mirada que recapta
un espectacle nocturn tan bell.


I segueix la gent amb pressa
formiguejant pels carrers
mentre algú s'entrompessa
amb l'estorat per la sorpresa.


Ja són quatre els encantats
i fan a la vorera una barrera,
obturant el veloç pas
dels que venen al darrera.


I és així com a poc a poc,
els vianants queden apilats
contemplant massivament

la lluminària de la nit ritual.

S'aturen les carreres

queda tothom contemplant

aquell feix de llum de lluna

i Júpiter a dalt regnant.

***

Carabasses endolçades

Carabasses endolçades
amb flames inflamades,
fades màgiques fumades
escapades ja del foc.

Cantonades amb aranyes,
cucs, cadàvers i castanyes,
remolins de fulles seques
i tempestes amb molts llamps.

Penjarem els rats penats
esquelets i velles mòmies,
farem festes amb les serps
com les bruixes d'altres temps.

Ballarem i cantarem
entre sang i mans tallades,
ballarem i cantarem,
llums i ombres de fantasmes.

Petita cançó de tardor, amb castanyes i olor

Les castanyes fan olor
si les torres, si les torres,
les castanyes fan olor
si les torres dins del foc.


Te les menges, te les menges
les castanyes de tardor,
te les menges, te les menges
mentre cantes la cançó.