Poesiaula

dimarts, 10 de novembre del 2009

Menú poètic

Primer plat:

Pica-pica de rodolins
amb moltes rimes variades
amarades en tintes de coloraines.

Segon plat:

Souflé d'estrofes llargues
i estofat de haikús
amb tempura de sonets.

Postres:

Flam de lletres endolcides
amb fruits de temporada
i milfulles en quartetes fines.

Ha marxat el sol d'estiu

Ha marxat el sol d'estiu
i és l'albada seda blanca
que el primer raig de llum
a un dia fred t'atansa.

Pirategem a migdia la calor,
l'envasem a la mirada
i, en arribar la tarda,
rememorem hores sublims
de tardors ben conservades.

I de sobte,
les aromes del fang
ens sobrevolen l'olfacte
i els colors del bosc al vespre
ens gronxen la mirada,
i aquell gust salat de les primeres olives
compassen nostre pas.
I recordem la pluja intensa
a la pineda dels rovellons,
i la molsa amagant els camagrocs
i les herbes bressolades pel vent
que ens amaguen la collita.
I el cistell pesant i ple,
i la sopa de fredolics per sopar
que fumeja llarga estona a la cuina....

Ha marxat el sol d'estiu
i és l'albada seda blanca.

Ha florit el gessamí

Ha florit el gessamí,
hi ha quatre roses al jardí;
les olives ja maduren,
i l'hivern és aquí.

Prepararem l'escudella
i el rostit,
veurem com crema la llenya.

Esperarem més florides
quan s'atansi la primavera.

Temps de canvi

Gèlid ja l'ambient

quan la tardor encara regna

i és desplaçada per un hivern

que amb un fred cru l'empeny.

I a aquesta batalla,

la pluja s'absté,

només cauen nevades

a comarques de muntanya.

Queden anul·lades

les robes d'entretemps,

queden congelats

els desitjats bolets.

Se senten els renecs,

voleien les bufandes

i entre esternuts i mocs,

els marededéuquinfred!

dilluns, 9 de novembre del 2009

Canvi de temps

Alè visible pel carrer,
bafarades amb paraules
i veus baixes amb perquès.

De sobte, el fred,
nevades a les muntanyes
i refredats, perquè i perquè i perquè.

Per què un canvi de temps
sense degradació lenta dels graus?
Perquè i perquè i perquè?

El brogit d'una ventada

Poema dedicat a l'Alegria Julià,

amiga, mestra i escriptora
(Temes poètics?
Tots i tots i tots!)

Determinen nostra trobada
el brogit d'una ventada,
la gent que surt del metro accelerada
i una conversa poètica d'alta volada.

Són coses d'un dilluns al matí,
de l'atzar i del camí,
que ens dipositen a les rajoles més urbanes
les engrunes del destí.

Qui ens ho havia de dir?
Matinar, córrer i trobar-nos aquí
per tal de quedar atrapades
a la xarxa de trames literàries.

La creació i les paraules,
ritme i sentit
per traspassar el quotidià

i anar més enllà
de cada lletra estampada...
Viure dins la rima poemada.

..........................................................

A continuació, el poema que m'ha regalat l'Alegria:

VENTS
A la meva amiga Isabel, mestra i poeta,
que em va fer veure el cel de porcellana.

Ventijol dolç que acarona,
marinada que refresca,
oratge suau que escabella,
tramuntana que trasbalsa,
torb que origina paura...

El vent bufa, xiula, brama,
porta núvols o els escampa
a l’albir del seu caprici:
La grisor de la tempesta
es transforma en cel lluminós.

Nit furient. Però a l’alba he vist
l’immens cel de porcellana,
polit i brillant, de festa.
Avui el vent s’ha emportat
els fantasmes de la nit.

Alegria Julià