dilluns, 9 de novembre de 2009

El brogit d'una ventada



Poema dedicat a l'Alegria Julià,
amiga, mestra i escriptora
(Temes poètics?
Tots i tots i tots!)

Determinen nostra trobada
el brogit d'una ventada,
la gent que surt del metro accelerada
i una conversa poètica d'alta volada.

Són coses d'un dilluns al matí,
de l'atzar i del camí,
que ens dipositen a les rajoles més urbanes
les engrunes del destí.

Qui ens ho havia de dir?
Matinar, córrer i trobar-nos aquí
per tal de quedar atrapades
a la xarxa de trames literàries.

La creació i les paraules,
ritme i sentit
per traspassar el quotidià

i anar més enllà
de cada lletra estampada...
Viure dins la rima poemada.



..........................................................

A continuació, el poema que m'ha regalat l'Alegria:


VENTS
A la meva amiga Isabel, mestra i poeta,
que em va fer veure el cel de porcellana
.


Ventijol dolç que acarona,
marinada que refresca,
oratge suau que escabella,
tramuntana que trasbalsa,
torb que origina paura...


El vent bufa, xiula, brama,
porta núvols o els escampa
a l’albir del seu caprici:
La grisor de la tempesta
es transforma en cel lluminós.


Nit furient. Però a l’alba he vist
l’immens cel de porcellana,
polit i brillant, de festa.
Avui el vent s’ha emportat
els fantasmes de la nit.

Alegria Julià



2 comentaris:

Arare ha dit...

La IBM al metro sempre parla de temes trascendents!

Una recorda converses gairebé senceres sobre epistemologia... ara la IBM s'ha passat a la poesia (molt més interessant, després del temps passat)

:)

poesiaula ha dit...

Exageradaaaa, hala... també parlo del temps i dels refredats, com tothom!...
Eren amb tu aquestes converses? d'epistemologia, hehehe!