(Temes poètics?
Tots i tots i tots!)
Determinen nostra trobada
el brogit d'una ventada,
la gent que surt del metro accelerada
i una conversa poètica d'alta volada.
Són coses d'un dilluns al matí,
de l'atzar i del camí,
que ens dipositen a les rajoles més urbanes
les engrunes del destí.
Qui ens ho havia de dir?
Matinar, córrer i trobar-nos aquí
per tal de quedar atrapades
a la xarxa de trames literàries.
La creació i les paraules,
ritme i sentit
per traspassar el quotidià
i anar més enllà
de cada lletra estampada...
Viure dins la rima poemada.
..........................................................
A continuació, el poema que m'ha regalat l'Alegria:
VENTS
A la meva amiga Isabel, mestra i poeta,
que em va fer veure el cel de porcellana.
Ventijol dolç que acarona,
marinada que refresca,
oratge suau que escabella,
tramuntana que trasbalsa,
torb que origina paura...
El vent bufa, xiula, brama,
porta núvols o els escampa
a l’albir del seu caprici:
La grisor de la tempesta
es transforma en cel lluminós.
Nit furient. Però a l’alba he vist
l’immens cel de porcellana,
polit i brillant, de festa.
Avui el vent s’ha emportat
els fantasmes de la nit.
Alegria Julià
2 comentaris:
La IBM al metro sempre parla de temes trascendents!
Una recorda converses gairebé senceres sobre epistemologia... ara la IBM s'ha passat a la poesia (molt més interessant, després del temps passat)
:)
Exageradaaaa, hala... també parlo del temps i dels refredats, com tothom!...
Eren amb tu aquestes converses? d'epistemologia, hehehe!
Publica un comentari a l'entrada