Inicialment, aquest poema duia el títol "Constel·lacions".
Ara, tot manllevant el comentari de na Olga Xirinacs, ha quedat com ho veieu. Moltes gràcies, Olga. Per la teva lectura, i per la teva aportació.
Galàxies, estels
pel·lícula nocturna
guionada pels grecs.
Constel·lacions al cel,
figures, formes d'escultura
que brillen a la foscor de l'Univers.
Verge, Lleó
Balança, Orió...
Constel·lacions.
statcounter
dilluns, 16 de novembre del 2009
Constel·lacions, o la fascinació de l'etern
Etiquetes de comentaris:
constel·lacions,
estels,
galaxies,
Poema de les constel·lacions
diumenge, 15 de novembre del 2009
A la nit
Abans d'anar a dormir,
un plat d'ajoblanco malagueny
amb submarins acolorits:
caviar, i bacallà norueg.
Després, un ou esclafat
amb patata i trufa negra.
Quatre avellanes
i una tisana amb mel de romaní.
Abans d'anar a dormir.
un plat d'ajoblanco malagueny
amb submarins acolorits:
caviar, i bacallà norueg.
Després, un ou esclafat
amb patata i trufa negra.
Quatre avellanes
i una tisana amb mel de romaní.
Abans d'anar a dormir.
A migdia
D'aperitiu musclos de roca al vapor
i escopinyes gallegues d'una llauna.
Després, un abundant i bon arròs
amb gambes i escamarlans i sèpia i suc
i escarxofes i pebrots i allets de l'hort.
Amanida d'api i tomàquets llustrats
amb panses, pinyons, oli i nous.
I per postres, raïm moscatell
amb un brie francès mig madur.
i escopinyes gallegues d'una llauna.
Després, un abundant i bon arròs
amb gambes i escamarlans i sèpia i suc
i escarxofes i pebrots i allets de l'hort.
Amanida d'api i tomàquets llustrats
amb panses, pinyons, oli i nous.
I per postres, raïm moscatell
amb un brie francès mig madur.
De bon matí
Parar taula de bon matí.
Una copa amb suc de taronja,
pa de cereals que anem torrant
i pernils i formatges i oli i tomàquet,
mantega, codonyat i melmelades.
Olives trencades del jardí,
cafè, xocolata, iogurt o llets endolçades.
*
**
***
Etiquetes de comentaris:
esmorzar,
poema a l'esmorzar
dissabte, 14 de novembre del 2009
La poesia és
"La poesia és mantenir els desitjos intactes
malgrat el temps que va passant."
M.Montserrat Medalla Cufí
És explicar un món esfèric
amb quatre mots lineals.
És aprofundir amb imatges
dins la veu que la llegeix.
És escalar un vuit-mil
essent un esperit.
És cremar la llenya
d'un bosc que no existeix.
És llum, és cel,
és paraula nàufraga al cervell.
És el mar on suren
mil mons paral·lels.
Llum al cel
Ambient de llum al cel,
estels i tall de lluna;
el sol deixa mentre s'allunya
un rastre iridisat rosat i mel.
I els núvols ho celebren
amb cabrioles que s'esvaeixen
i et manlleven l'enteniment.
estels i tall de lluna;
el sol deixa mentre s'allunya
un rastre iridisat rosat i mel.
I els núvols ho celebren
amb cabrioles que s'esvaeixen
i et manlleven l'enteniment.
Petita cançó de l'alba
La primera llum de l'alba,
guspira del despertar.
Motor irreductible
del diari caminar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)