Temporal de tempestes

Temperatures extremes,

fred gèlid del pic de l'hivern.

Temporal de tempestes

i onades gegants,

neu a les carreteres,

ventades a les ciutats.

Intempestuosa arribada

del fred als nostres indrets,

benvinguda esperada

amb calfreds a la pell

i alè entre les boires

del paisatge més bell.

***

Albirem

Albirem dies de freda blancor,
dies de silencis prudents
i mandres amb estiraments
al llindar dels matins d'hivern.

Albirem sorolls de tanques,
el grinyolar de finestres i portes,
brogit entre llunyanies i veus perdudes,
notícies i despertadors poc oportuns...

Albirem aquell renquejar primer,
sortir del llit malgrat el pes a les parpelles,
el rebuig que ens provoca ser al món despert
i les ganes de seguir dormint per sempre
solcant els camins sota les llums dels somnis.

Quan...

Quan solques el cel entre estels,

quan les paraules et bressolen

i els blaus i blancs de les onades

et conviden a ser mar.

j

Quan veus llums als camins

i sents músiques lleus

que fan callar els crits.

h

Quan el món gira rodó

i et fa ballar sense so.

h

Quan et passi tot això

apunta't-ho al record

amb cal·ligrafia d'or

i el pàlpit dolç del cor.

l

Coses d'ara

No parem a les escoles,
toca preparar el festival,
assajar les nadales,
dissenyar els decorats...

Buscar figuretes,
garlandes i llums,
col·locar bons desijos,
pintar boles brillants,
retallar siluetes
de camells i corones,
convidar un Rei Mag.

Alimentar el Tió
que ha arribat del bosc,
esperar una nevada
acomiadant la tardor,
estudiar el poema
somiant un món millor.

Ultimar les portades,
enquadernar llibrets,
enganxar als vidres
avets, núvols o estels.

I rebre les vacances
que ens regala l'hivern!

Tardor sempre

Ocres,

tardor sempre.

Llum fatigada

de desembre;

dies pansits,

tardor sempre.

Boires baixes

Foto: sierra de Guara (Osca)

Boires baixes, to rosat,
fan la dansa, fan la dansa.
Boires baixes van al ball
cada tarda
i en silenci fan un salt.

Regal

Del blog "Col·lecció de moments".
Gràcies, Carme Rosanas, que has donat vida al post del cargol.

Sobre la tija

eixut i amagat,

somia pluja.




***