Poesiaula

dissabte, 2 de gener del 2010

Amb el sol encara a les pupil.les,
la sorra fina entre el cabell
i el cel blau marí de terra endins
lluint bellesa amb tots llurs estels...
Absent encara la lluna,
l'olor d'alfàbrega nocturna és present.
I el fum,
i el caliu del tronc vell que crema,
i el cant solemne del muecín
em transporten dins del temps...

És la nit prematura,
és una tarda d'hivern.

Un tros d'aquest desert o les dunes sota el blau

Llegat d'un altre temps, d'un altre espai

El te

seguint les petjades

Seguint les petjades
dels homes i del deus,
de Ptolomeu i el magne Alexandre,
contemplant velles termes i tombes,
anem gaudint d'uns paisatges
sublims testimonis invariables.
Constants sota el cel,
escenaris que han viscut terrors innombrables,
savieses i amors, històries insignes, dignes i indignes...