statcounter

dissabte, 2 de gener de 2010

Nit prematura, tarda d'hivern

Amb el sol encara a les pupil.les,
la sorra fina entre el cabell
i el cel blau marí de terra endins
lluint bellesa amb tots llurs estels...
Absent encara la lluna,
l'olor d'alfàbrega nocturna és present.
I el fum,
i el caliu del tronc vell que crema,
i el cant solemne del muecín
em transporten dins del temps...

És la nit prematura,
és una tarda d'hivern.

3 comentaris:

Clidice ha dit...

viure ocasions úniques, quin goig! gràcies per compartir :)

Arare ha dit...

tanco els ulls i m'imagino al teu costat, amb les amigues...

tanca els ulls i digue's si no ets capaç de veure'ns (totes nou) caminant, visitant obres d'art que ja ens saturen, rient, xerrant, menjant, tinc un gran record dels poquets (dos o tres?) viatges fets amb tu (i totes les altres)

t'imagines, fer-ne un d'aquests tan profunds i tan serens que fas ara, amb totes les companyes "d'abans"?

No, no diguis res: sé que no és factible... la vida ens canvia.

Aix, deixa'm dir bestieses :)

Un paisatge preciós, un poema preciós, uns records preciosos i el temps que va passant, tic-tac-tic-tac...

- assumpta - ha dit...

Quina meravella, de poema i de paisatge!!!