***
i un boli especial, dels que m'agraden a mi.
Una eina-navalla per tractar bé els bolets,
i una samarreta blanca per fer confortable l'hivern.
Però el més espectacular
és un vídeo-regal, un muntatge entranyable
que ha elaborat amb temps i generositat cabal
una amiga blogaire de sensibilitat especial:
http://cosesialtrescoses.blogspot.com/2010/01/per-lisabel-la-meva-amiga-invisible.html
Ara us vull parlar d'un altre regal,
el que jo he preparat per a una altra blogaire
que posa amb els seus posts el llistó molt alt.
És la meva col·lecció d'estrelles a un blog especial
que té finestres directes a indrets interessants
per fer de la seva -nostra- feina un camí sense final
i descobrir dia a dia
que anar-hi enllà és una aventura vital...
http://aclasse10.blogspot.com/
************
Bassals, sèquies i fang,
la pesència cridanera d'algun ase
a les petites hortes-quadre,
i les mirades dels pocs camperols
feien del nostre circuït
una estranya incursió,
érem rars "aliens" invasors.
Entrompessant amb branques seques,
enfonsant el peus a la terra més tova,
i accelerant el pas sota la inminent foscor,
avançàvem torpement darrera d'aquella veu que optimista cridava:
"chicas, chicos, por aquí, estamos a punto de llegar..."
I les llums acollidores del nostre hotel
ens rebien com a punt final
d'un passeig abrupte i singular
liderat per una destra i hàbil guia,
criatura que ens fa gaudir de la natura,
de l'oasi, del desert, de la ruta
i de l'últim raig pel laberint del palmeral.
