Creix de nou un nou dia,
el cel poc a poc, s'il·lumina.
Té, al darrera, una xifra
i pel davant, els interrogants.
Tots els signes,
tots els mots,
cada vers o molts poemes
escriuran les solucions...
statcounter
dimarts, 19 de gener del 2010
dilluns, 18 de gener del 2010
S'ha enganxat al terra
S'ha enganxat al terra
la foscor d'un matí gris,
i les gotes fines lesionen
el concepte de plugim.
Semblen rostolls
del tros més allunyat,
semblen el troncs ferits
d'un bosc negre cremat.
Semblen aquells esdevenirs
incerts d'un "ves per on,
aquest mal temps
té els dies comptats..."
D'on ve aquest degoteig continuat?
És una pluja intensa i fina,
tupida i gestionada per l'harmonia
d'un ritme cadencial.
Recorda climes extrems,
recorda escenes sublims de "La Regenta",
els camins costeruts gallegs eternament humits,
recorda les obagues-cases dels follets infantils.
I ens cau a sobre i ens refresca
i ens recorda que l'hivern juga pel cel,
que els núvols li donen entrada
per tal de portar-nos oreig o vents d'un altre indret.
la foscor d'un matí gris,
i les gotes fines lesionen
el concepte de plugim.
Semblen rostolls
del tros més allunyat,
semblen el troncs ferits
d'un bosc negre cremat.
Semblen aquells esdevenirs
incerts d'un "ves per on,
aquest mal temps
té els dies comptats..."
D'on ve aquest degoteig continuat?
És una pluja intensa i fina,
tupida i gestionada per l'harmonia
d'un ritme cadencial.
Recorda climes extrems,
recorda escenes sublims de "La Regenta",
els camins costeruts gallegs eternament humits,
recorda les obagues-cases dels follets infantils.
I ens cau a sobre i ens refresca
i ens recorda que l'hivern juga pel cel,
que els núvols li donen entrada
per tal de portar-nos oreig o vents d'un altre indret.
dissabte, 16 de gener del 2010
Dient poesia
Mira al teu voltant:
a cada racó, un color;
pels vidres, el sol,
per la porta, un so.
Per a cada sensació, un mot.
I cada mot al seu lloc
per fer aquesta cançó.
Tot el sostre blanc,
els raigs em desperten;
sento l'activitat
dels veïns de l'escala,
de la radio que parla,
sento bordar
el gos a la plaça...
I estreno aquest dia
t
dient paraules de poesia.
***
divendres, 15 de gener del 2010
Matí de sol
Matí de sol acolorit,
parafernàlia de núvols lleugers;
llum a les façanes, a la nuesa dels arbres,
llum que fa de la ciutat un anunci d'activitat.
Blancor il·limitada matisada pels gocs i rosats
que ens posa en safata tot el temps clar pel davant.
***
dijous, 14 de gener del 2010
No us volia decebre
El ritme intern de cada poema,
el cor que dins li batega,
l'alè, una harmonia per desenvolupar el tema,
la rima que modela el vers,
aquella inesperada cantarella.
Els sons de cada mot,
l'inici de l'estrofa primera,
aquell començar quan no hi ha res
a una pantalla que espera;
la màgia d'una lletra,
un grafisme que s'autogenera...
No us volia decebre,
però he de dir que la poeta no inventa,
que és de les paraules que ballen, titella.
Que sols tecleja i tecleja...
***
Subscriure's a:
Missatges (Atom)