statcounter

dilluns, 18 de gener de 2010

S'ha enganxat al terra

S'ha enganxat al terra
la foscor d'un matí gris,
i les gotes fines lesionen
el concepte de plugim.

Semblen rostolls
del tros més allunyat,
semblen el troncs ferits
d'un bosc negre cremat.

Semblen aquells esdevenirs
incerts d'un "ves per on,
aquest mal temps
té els dies comptats..."

D'on ve aquest degoteig continuat?
És una pluja intensa i fina,
tupida i gestionada per l'harmonia
d'un ritme cadencial.

Recorda climes extrems,
recorda escenes sublims de "La Regenta",
els camins costeruts gallegs eternament humits,
recorda les obagues-cases dels follets infantils.

I ens cau a sobre i ens refresca
i ens recorda que l'hivern juga pel cel,
que els núvols li donen entrada
per tal de portar-nos oreig o vents d'un altre indret.

3 comentaris:

- assumpta - ha dit...

Si comences el dilluns amb el llistó tan alt, no vull saber com ens delectaràs al final d'aquesta.
El trobo maquíssim Isabel!
Vaig a tornar-lo a llegir.
=)

Striper ha dit...

Per sort els ventsens bufan de diferents indrets.

poesiaula ha dit...

assumpta, això mai se sap... la pluja d'aquest matí era molt especial!
Striper, el que ens cal és copsar-los i deixar que ens pentinin...