S'acaba gener

Gener esgota ja els seus dies

i vol enllestir tots els freds,

per ballar amb la llum renovada

i allargassar les nits al firmament.

***

Gener ens coloca a un any ja en marxa

cap els mesos màgics de calor,

de camps i boscos plens de color,

cap a esdeveniments i rituals marcats pel sol.

***

I a poc a poc, amb l'harmonia del temps,

passejarem amb el Planeta per l'univers

contemplant nits estelades

i jornades de núvols i hores assolellades.

***

I serà un dia el primer de primavera,

cantarem la vida de borrons i de poncelles,

del desgel ja esperat,

d'allaus aqüosos que musiquen els prats.

***

I anirem avançant cap a l'estiu

que ha de madurar els fruits

i regalar-nos hores llargues de vacances

per bronzejar-nos la pell dels pensaments.

***

I lentament, amb l'alegria d'esgarrapar

minuts de glòria a les vesprades,

encapsularem tardors de mel i castanyes

descobrint tresorades micològiques sota els arbres.

***

I ja, de nou, amb el solstici pel davant,

entrarem als dies minsos hivernals

a la vora del foc, entre avets i garlandes

i el raïm ben conservat d'un any que s'acaba...

***

Aprendre a mirar

Cal educar la mirada,

ens cal saber que hi ha mil llocs per guaitar,

que el món és ple d'estètiques per destriar.

Que tan sols hem d'aprendre a mirar...

Amb el ulls del sentits.

Degustar,

olorar,

escoltar,

contemplar,

aïllar,

retallar,

esbrinar,

interpretar,

captar,

copsar i explicar.

Retenir,

retratar,

processar,

recordar.

I sempre, anar cercant.

He rebut un regal

Moltes gràcies, Arare.

Unes flors que anuncien el bon temps

i un concert per levitar amb el so més exquisit.

Al seu blog "Des del meu mar",

de nova estètica i vívids continguts,

m'he trobat la gentil sorpresa.

Rachmaninov, interpretat per Artur Rubinstein

Ens bressola la natura

Foto: fulla de ginko biloba caiguda al terra d'un racó del jardí de la Huerta de San Vicente, a Granada, la finca de la família Garcia Lorca on el poeta va passar llargues temporades. Actualment, es pot visitar com a casa-museu de Federico Garcia Lorca.

Estrelles del gel

Estrelles harmòniques del gel
que jugueu amb tots els blancs
entre l'opac i el transparent.

Sou carpaccios d'essència efímera,
sou records ja sota el sol,
sou puntes de coixí damunt les pedres,
gotes traslúcides que giren cap el blau,
sou art entre la molsa
i a les teranyines trampes fredes pels mosquits.

Sou gel als caramells,
sou l'art pur del fred
sou escultures de l'aigua
fetes amb saviesa per l'hivern.

Sou gebre brillant a sobre els prats,
sou flocs estels-fractals,
sou geleres i neus perpètues allà dalt.

Llegint

T'entra el món pels ulls

i la salabror per la boca;

l'aroma de l'arròs al foc

i el perfum de cada mot.

Llargues les nits

Són ara llargues les nits,
les albades esperen
a ensenyar la llum primera,
no arriben amb pressa.

Són ara llargues les nits,
i la foscor una sala de ball
per fantasmes i neguits,
assaig de la gran orquestra.

Són ara llargues les nits,
antesales d'hores ben destres
que ens duran espurnes als ulls
i paraules amb ritme.

Són ara llargues les nits.
I els dies, caus de poesia,
bressols de tempestes
i silencis per teixir la vida...